DIMARTS, 18 DE DESEMBRE DEL 2007
L'EDU 365
Hola a tots!!! Voldria passar uns pocs d'apunts de la classe del dia 18 de Desembre sobre l'edu 365, encara que no tinc gran cosa, però espero que us pugui ajudar.
PUNTS FORTS
- Recurs didàctic.
- Ajuda a treballar les TIC.
- Eina per a pares, mares, professors i alumnes.
PUNTS FEBLES
- Dificultat d'aconseguir la contrasenya.
- Potser un tant caòtica i poc organitzada quan no coneixes el seu funcionament.
- Poc accessible.
- Elements passen desapercebuts.
sábado, 5 de enero de 2008
DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2007
PISSARRA DIGITAL
Primera explicació:
El professorat necessita nous mitjans (infraestructures, recursos didàctics...) i una sòlida formació pedagògica (no n’hi ha prou amb la pedagogia de fa uns anys) que li faciliti un adequat coneixement sobre aquestes noves situacions i li proporcioni recursos metodològics per a poder realitzar amb eficiència i eficàcia la seva tasca mediadora en els aprenentatges dels seus alumnes.
Entre els recursos que les noves tecnologies (TIC) posem a l’abast dels docents, la “pissarra digital” constitueix, sense dubte, el que proporciona un major potencial didàctic.
La pissarra, permet de projectar i comentar en les classes qualsevol document o treball realitzat pels professors i estudiants, i constitueix una finestra a través de la qual podem entrar a les aules els recursos educatius que proporcionen els mitjans de comunicació i Internet.
L’ús resulta extremadament senzill per a tots, ja que no es requereixen més coneixements informàtics que saber escriure amb l’ordinador i navegar per Internet.
Composició i Connexió:
Realment es composa d’un ordinador que projecta la seva imatge a través de la seva connexió amb un vídeo projector.
El vídeo-projector projecta la imatge que tenim a la pantalla sobre qualsevol superfície projectable. Si aquesta superfície de projecció permet que el professor situat front la pissarra amb un llapis electrònic a la seva mà pugui realitzar anotacions manuscrites i a la vegada controlar l’ordinador, estem parlant de la PDI “pissarra digital interactiva”.
És una eina que posada en mans del professor i dels seus alumnes, permet com diu la paraula interactuar, i proporciona unes possibilitats didàctiques molt interessants.
pissarra digital:
f. (tecno.) sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: rateta, teclat...
pissarra digital interactiva:
f. (tecno.) sistema tecnològic , generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció
La PISSARRA DIGITAL permet:
- Escriure i dibuixar des de l’ordinador i amb colors (“funció pissarra”, utilitzant un editor de textos).
– Reutilitzar les pissarres tradicionals.
– Visualitzar text, imatge, so...
– Interactuar amb programes i persones.
A més, la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA permet:
– Escriure directament damunt de la pissarra, subratllats...
– Interactuar des de la pantalla amb els programes.
– Disposar d’altres utilitats del software associat a la PDI.
L’escriptura directa sobre el tauler-pissarra:
— Resulta més còmoda i immediata (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat, ja que es pot disposar en pantalla d’un teclat “virtual”) i no es perd en contacte visual amb els estudiants.
pissarra blanca o pantalla interactiva videoprojector ordinador
— L’escriptura directa sobre la gran pantalla tàctil resulta especialment útil per
a alumnes amb poques habilitats psicomotrius que s’inicien en l’escriptura
i per a estudiants amb necessitats educatives especials.
— Els subratllats permeten de destacar alguns aspectes importants de les explicacions
de manera natural i immediata.
— Escriure directament amb el punter sobre el tauler en alguns casos pot facilitar
l’expressió dels estudiants.
La interacció directa amb el tauler-pissarra:
— Resulta més còmoda (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat) per interactuar amb el software.
— Permet de mantenir el contacte visual amb el grup dels estudiants.
— La gran mida de la pantalla tàctil facilita la interacció amb els programes: selecció d’opcions...
— Hi pot haver una triple interacció, per exemple: el professor davant l’ordinador, alguns alumnes davant la pissarra interactiva i la resta de la classe participant des dels seus seients.
El software associat:
— Proporciona noves funcionalitats: gestió de pissarres, captura d’imatges i pantalles, zooms, plantilles, recursos educatius diversos, conversió de text manual a text imprès...
Inconvenients de la pissarra digital:
El problema més significatiu és l’ombra en la pantalla que es pot solucionar si hi ha una bona instal·lació del videoprojector, la millor forma és que estigui instal·lat al sostre i a prop de la pantalla.
En quant a la pissarra digital interactiva també hi ha el problema del calibratge que si el videoprojector és mòbil es pot perdre. Això no és un problema greu ja que, si es fa bé, la pantalla és pot calibrar en un moment.
Plantejaments pedagògics per a l’ús de la pissarra digital
Mitjançant l’ús de la pissarra digital, pretenem desenvolupar un ensenyament:
- centrat en l’activitat col·laborativa dels alumnes.
- Que hi hagi interacció amb moltes activitats.
- D’aquesta manera els estudiants desenvolupen la seva autonomia en l’aprenentatge i construeixen coneixements significatius.
L’objectiu és l’elaboració de coneixements que potenciïn el desenvolupament personal i permetin de comprendre i transformar la realitat.
Característiques fonamentals:
- El professor deixa de ser el principal transmissor d’informació i es converteix en mediador, intermediari entre la cultura i els estudiants.
- Orienta els aprenentatges de recursos educatius i activitats d’aprenentatge.
- Orienta l’accés dels estudiants als canals informatius i comunicatius del ciberespai.
- Guia en la selecció i estructuració de la informació disponible.
- Realitza una avaluació formativa i assessora.
- Gestiona dinàmiques de grup i motiva.
En definitiva es pretén:
- Que comprenguin i planifiquin la tasca que han de realitzar.
- Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa.
- Elaborin aquesta informació i la integrin significativament en els seus coneixements previs, atenent visions multiculturals.
- Que apliquin aquests coneixements a la vida real.
- Que contrastin i avaluïn els objectius establerts i els resultats obtinguts.
- La pissarra digital facilita la posada en comú i valoració col·lectiva de les activitats realitzades pels grups d’alumnes, com també la presentació contextualitzada de les presentacions del professor i la participació dels alumnes en qualsevol activitat que es realitzi a l’aula.
- S’ha de procurar que el paper dels estudiants sigui actiu i més autònom en l’organització de les seves activitats d’aprenentatge.
PISSARRA DIGITAL
Primera explicació:
El professorat necessita nous mitjans (infraestructures, recursos didàctics...) i una sòlida formació pedagògica (no n’hi ha prou amb la pedagogia de fa uns anys) que li faciliti un adequat coneixement sobre aquestes noves situacions i li proporcioni recursos metodològics per a poder realitzar amb eficiència i eficàcia la seva tasca mediadora en els aprenentatges dels seus alumnes.
Entre els recursos que les noves tecnologies (TIC) posem a l’abast dels docents, la “pissarra digital” constitueix, sense dubte, el que proporciona un major potencial didàctic.
La pissarra, permet de projectar i comentar en les classes qualsevol document o treball realitzat pels professors i estudiants, i constitueix una finestra a través de la qual podem entrar a les aules els recursos educatius que proporcionen els mitjans de comunicació i Internet.
L’ús resulta extremadament senzill per a tots, ja que no es requereixen més coneixements informàtics que saber escriure amb l’ordinador i navegar per Internet.
Composició i Connexió:
Realment es composa d’un ordinador que projecta la seva imatge a través de la seva connexió amb un vídeo projector.
El vídeo-projector projecta la imatge que tenim a la pantalla sobre qualsevol superfície projectable. Si aquesta superfície de projecció permet que el professor situat front la pissarra amb un llapis electrònic a la seva mà pugui realitzar anotacions manuscrites i a la vegada controlar l’ordinador, estem parlant de la PDI “pissarra digital interactiva”.
És una eina que posada en mans del professor i dels seus alumnes, permet com diu la paraula interactuar, i proporciona unes possibilitats didàctiques molt interessants.
pissarra digital:
f. (tecno.) sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: rateta, teclat...
pissarra digital interactiva:
f. (tecno.) sistema tecnològic , generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció
La PISSARRA DIGITAL permet:
- Escriure i dibuixar des de l’ordinador i amb colors (“funció pissarra”, utilitzant un editor de textos).
– Reutilitzar les pissarres tradicionals.
– Visualitzar text, imatge, so...
– Interactuar amb programes i persones.
A més, la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA permet:
– Escriure directament damunt de la pissarra, subratllats...
– Interactuar des de la pantalla amb els programes.
– Disposar d’altres utilitats del software associat a la PDI.
L’escriptura directa sobre el tauler-pissarra:
— Resulta més còmoda i immediata (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat, ja que es pot disposar en pantalla d’un teclat “virtual”) i no es perd en contacte visual amb els estudiants.
pissarra blanca o pantalla interactiva videoprojector ordinador
— L’escriptura directa sobre la gran pantalla tàctil resulta especialment útil per
a alumnes amb poques habilitats psicomotrius que s’inicien en l’escriptura
i per a estudiants amb necessitats educatives especials.
— Els subratllats permeten de destacar alguns aspectes importants de les explicacions
de manera natural i immediata.
— Escriure directament amb el punter sobre el tauler en alguns casos pot facilitar
l’expressió dels estudiants.
La interacció directa amb el tauler-pissarra:
— Resulta més còmoda (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat) per interactuar amb el software.
— Permet de mantenir el contacte visual amb el grup dels estudiants.
— La gran mida de la pantalla tàctil facilita la interacció amb els programes: selecció d’opcions...
— Hi pot haver una triple interacció, per exemple: el professor davant l’ordinador, alguns alumnes davant la pissarra interactiva i la resta de la classe participant des dels seus seients.
El software associat:
— Proporciona noves funcionalitats: gestió de pissarres, captura d’imatges i pantalles, zooms, plantilles, recursos educatius diversos, conversió de text manual a text imprès...
Inconvenients de la pissarra digital:
El problema més significatiu és l’ombra en la pantalla que es pot solucionar si hi ha una bona instal·lació del videoprojector, la millor forma és que estigui instal·lat al sostre i a prop de la pantalla.
En quant a la pissarra digital interactiva també hi ha el problema del calibratge que si el videoprojector és mòbil es pot perdre. Això no és un problema greu ja que, si es fa bé, la pantalla és pot calibrar en un moment.
Plantejaments pedagògics per a l’ús de la pissarra digital
Mitjançant l’ús de la pissarra digital, pretenem desenvolupar un ensenyament:
- centrat en l’activitat col·laborativa dels alumnes.
- Que hi hagi interacció amb moltes activitats.
- D’aquesta manera els estudiants desenvolupen la seva autonomia en l’aprenentatge i construeixen coneixements significatius.
L’objectiu és l’elaboració de coneixements que potenciïn el desenvolupament personal i permetin de comprendre i transformar la realitat.
Característiques fonamentals:
- El professor deixa de ser el principal transmissor d’informació i es converteix en mediador, intermediari entre la cultura i els estudiants.
- Orienta els aprenentatges de recursos educatius i activitats d’aprenentatge.
- Orienta l’accés dels estudiants als canals informatius i comunicatius del ciberespai.
- Guia en la selecció i estructuració de la informació disponible.
- Realitza una avaluació formativa i assessora.
- Gestiona dinàmiques de grup i motiva.
En definitiva es pretén:
- Que comprenguin i planifiquin la tasca que han de realitzar.
- Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa.
- Elaborin aquesta informació i la integrin significativament en els seus coneixements previs, atenent visions multiculturals.
- Que apliquin aquests coneixements a la vida real.
- Que contrastin i avaluïn els objectius establerts i els resultats obtinguts.
- La pissarra digital facilita la posada en comú i valoració col·lectiva de les activitats realitzades pels grups d’alumnes, com també la presentació contextualitzada de les presentacions del professor i la participació dels alumnes en qualsevol activitat que es realitzi a l’aula.
- S’ha de procurar que el paper dels estudiants sigui actiu i més autònom en l’organització de les seves activitats d’aprenentatge.
sábado, 15 de diciembre de 2007
DIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DE 2007
EXPOSICIÓ DE TICE
JOAN CARLES MÈLICH. L’EDUCACIÓ POSTMODERNA
PRIMERA PART: UNA PEDAGOGIA NARRATIVA
Es pot educar avui com si en el segle XX no hagués passat el que va passar?
Fenòmens totalitaris en els camps d’extermini. La modernitat va ser una de les coses que va fer que es matés a Auswitch.
La pedagogia narrativa, no és ni una pedagogia metafísica ni una pedagogia tecnològica. La pedagogia tecnològica no té res a veure amb la pedagogia a l’educació. L’ús de les noves tecnologies a l’educació com tot instrument pot ser utilitzat bé o malament. La tecnologia és un llenguatge i el llenguatge no és només un instrument de comunicació, és una forma de vida. El problema és com la tecnologia ens utilitza a nosaltres. El llenguatge no és neutral. La tecnologia imposa un valor, la velocitat. La reivindicació de la lentitud, les coses més importants de la vida humana necessiten temps. La pedagogia narrativa, no pretén ser tecnologia ni metafísica.
Tota metafísica creu que hi ha algun punt de referència transcendent en l’espai i el temps, és a dir fix. Existeix alguna cosa que com transcendeix en l’espai i el temps, no canvia. Això és la metafísica. La metafísica creu que el nord existeix, però perquè existeix aquest punt.
En la pedagogia narrativa, si existeix alguna cosa més allà del espai i el temps, només pot ser conegut en l’espai i en el temps.
SEGONA PART: PER UNA EDUCACIÓ EN LA POSTMODERNITAT
La postmodernitat es contraposaria a la premodernitat i a la modernitat.
La qüestió del temps, en la premodernitat a occident des de Plató segle Va.c fins al renaixement de les tres dimensions del temps la més important és el passat. Tota l’obra de Plató en el fons és una nostàlgia del paradís perdut. L’ànima és preexistent al cos. La vida què és? Un intent de recuperar aquell passat. L’element clau de la filosofia platònica és la reminiscència, és a dir la memòria. Hi ha un absolut, però un absolut que s’ha perdut, un paradís que s’ha perdut. Sempre tornem a l’origen. L’absolut s’instal·la en el passat. El naixement és la caiguda i el cos és un principi del mal. Es defensa sobretot l’ànima. El fonamental és el passat. Això “s’acaba” en el renaixement, és a dir a la modernitat, al S.XV fins a mitjans del S.XIX.
Què passa en la modernitat? Aquell absolut del passat ja no estarà en el passat. S’instal·la en el futur. De les tres dimensions del temps el important estarà en el futur. Hem de fabricar el paradís. Encara no hi és. Hem d’arribar a una societat bona. El paradís està en el futur. Anem a algun lloc. La modernitat veu que allò que és utòpic pot arribar a existir. La utopia no és definitivament utòpic, podem arribar a una societat justa. Creu en el progrés. És un gran defensor de la memòria. El final de la història és quan arribem al paradís.
A la segona part del S.XIX entra en crisi aquesta visió de modernitat. Això canvia amb Nietzsche. És un autor que forja un text molt famós “l’home boig” on explica que Déu a mort. Deixem de creure en la figura de Déu. Ara no tenim un punt de referència absolut ni en el passat ni en el futur.
Hem deixat de tenir uns interessos fixos. Només ens queda el punt del present, “la tirania del moment”, no anem en lloc. És la fi de la autopia. Hem perdut aquest paradís.
Arribem al estat totalitari, és quan diem que estàs en el paradís, al món perfecte.
TERCER PUNT: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA PEDAGOGIA NARRATIVA
Respecte al temps en front de la postmodernitat. Una pedagogia narrativa no és una pedagogia del passat, present i futur. És una pedagogia que creu en tot present, passat i futur per bé o per malament. És una pedagogia que diu que en aquest moment present hi ha un passat que per bé o per mal no està del tot passat, però no és una memòria que diu “cualquier tiempo pasado fué mejor”. En aquest present hi ha passat i no podrem entendre aquest present sense el passat, per això és important la memòria.
És una autopia negativa perquè és una societat que no volem construir. No tinc molt clar quina és la societat bona, però si que sé quina és la societat dolenta.
S’anomena narrativa per la importància del relat i de la ètica. Entén que el present no es pot entendre sense el passat. La memòria ocupa un lloc fonamental. Defensa una ètica negativa, aquella ètica que entén que la veu de la ètica no es pot establir a priori com un conjunt de deures, no puc decidir si una cosa està bé o no. La narrativa singular. Cada individu és diferent.
Memòria, testimoni, singularitat, ètica i en definitiva compassió. La compassió el que vol dir que jo pateixo amb tu. El teu dolor i el teu sofriment és el meu dolor i el meu sofriment. Compassió es posar-se al costat de l’altre. És una pedagogia de l’acompanyament, de la carícia, del tacte. Les persones que tenen tacte son persones oportunes. No es pot ensenyar ensenyant.
EXPOSICIÓ DE TICE
JOAN CARLES MÈLICH. L’EDUCACIÓ POSTMODERNA
PRIMERA PART: UNA PEDAGOGIA NARRATIVA
Es pot educar avui com si en el segle XX no hagués passat el que va passar?
Fenòmens totalitaris en els camps d’extermini. La modernitat va ser una de les coses que va fer que es matés a Auswitch.
La pedagogia narrativa, no és ni una pedagogia metafísica ni una pedagogia tecnològica. La pedagogia tecnològica no té res a veure amb la pedagogia a l’educació. L’ús de les noves tecnologies a l’educació com tot instrument pot ser utilitzat bé o malament. La tecnologia és un llenguatge i el llenguatge no és només un instrument de comunicació, és una forma de vida. El problema és com la tecnologia ens utilitza a nosaltres. El llenguatge no és neutral. La tecnologia imposa un valor, la velocitat. La reivindicació de la lentitud, les coses més importants de la vida humana necessiten temps. La pedagogia narrativa, no pretén ser tecnologia ni metafísica.
Tota metafísica creu que hi ha algun punt de referència transcendent en l’espai i el temps, és a dir fix. Existeix alguna cosa que com transcendeix en l’espai i el temps, no canvia. Això és la metafísica. La metafísica creu que el nord existeix, però perquè existeix aquest punt.
En la pedagogia narrativa, si existeix alguna cosa més allà del espai i el temps, només pot ser conegut en l’espai i en el temps.
SEGONA PART: PER UNA EDUCACIÓ EN LA POSTMODERNITAT
La postmodernitat es contraposaria a la premodernitat i a la modernitat.
La qüestió del temps, en la premodernitat a occident des de Plató segle Va.c fins al renaixement de les tres dimensions del temps la més important és el passat. Tota l’obra de Plató en el fons és una nostàlgia del paradís perdut. L’ànima és preexistent al cos. La vida què és? Un intent de recuperar aquell passat. L’element clau de la filosofia platònica és la reminiscència, és a dir la memòria. Hi ha un absolut, però un absolut que s’ha perdut, un paradís que s’ha perdut. Sempre tornem a l’origen. L’absolut s’instal·la en el passat. El naixement és la caiguda i el cos és un principi del mal. Es defensa sobretot l’ànima. El fonamental és el passat. Això “s’acaba” en el renaixement, és a dir a la modernitat, al S.XV fins a mitjans del S.XIX.
Què passa en la modernitat? Aquell absolut del passat ja no estarà en el passat. S’instal·la en el futur. De les tres dimensions del temps el important estarà en el futur. Hem de fabricar el paradís. Encara no hi és. Hem d’arribar a una societat bona. El paradís està en el futur. Anem a algun lloc. La modernitat veu que allò que és utòpic pot arribar a existir. La utopia no és definitivament utòpic, podem arribar a una societat justa. Creu en el progrés. És un gran defensor de la memòria. El final de la història és quan arribem al paradís.
A la segona part del S.XIX entra en crisi aquesta visió de modernitat. Això canvia amb Nietzsche. És un autor que forja un text molt famós “l’home boig” on explica que Déu a mort. Deixem de creure en la figura de Déu. Ara no tenim un punt de referència absolut ni en el passat ni en el futur.
Hem deixat de tenir uns interessos fixos. Només ens queda el punt del present, “la tirania del moment”, no anem en lloc. És la fi de la autopia. Hem perdut aquest paradís.
Arribem al estat totalitari, és quan diem que estàs en el paradís, al món perfecte.
TERCER PUNT: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA PEDAGOGIA NARRATIVA
Respecte al temps en front de la postmodernitat. Una pedagogia narrativa no és una pedagogia del passat, present i futur. És una pedagogia que creu en tot present, passat i futur per bé o per malament. És una pedagogia que diu que en aquest moment present hi ha un passat que per bé o per mal no està del tot passat, però no és una memòria que diu “cualquier tiempo pasado fué mejor”. En aquest present hi ha passat i no podrem entendre aquest present sense el passat, per això és important la memòria.
És una autopia negativa perquè és una societat que no volem construir. No tinc molt clar quina és la societat bona, però si que sé quina és la societat dolenta.
S’anomena narrativa per la importància del relat i de la ètica. Entén que el present no es pot entendre sense el passat. La memòria ocupa un lloc fonamental. Defensa una ètica negativa, aquella ètica que entén que la veu de la ètica no es pot establir a priori com un conjunt de deures, no puc decidir si una cosa està bé o no. La narrativa singular. Cada individu és diferent.
Memòria, testimoni, singularitat, ètica i en definitiva compassió. La compassió el que vol dir que jo pateixo amb tu. El teu dolor i el teu sofriment és el meu dolor i el meu sofriment. Compassió es posar-se al costat de l’altre. És una pedagogia de l’acompanyament, de la carícia, del tacte. Les persones que tenen tacte son persones oportunes. No es pot ensenyar ensenyant.
DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2007
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
EXERCICIS XTEC:
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
DIMARTS, 11 DE DESEMBRE DE 2007
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
martes, 11 de diciembre de 2007
DILLUNS, 10 DE DESEMBRE DE 2007
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)