DIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DE 2007
EXPOSICIÓ DE TICE
JOAN CARLES MÈLICH. L’EDUCACIÓ POSTMODERNA
PRIMERA PART: UNA PEDAGOGIA NARRATIVA
Es pot educar avui com si en el segle XX no hagués passat el que va passar?
Fenòmens totalitaris en els camps d’extermini. La modernitat va ser una de les coses que va fer que es matés a Auswitch.
La pedagogia narrativa, no és ni una pedagogia metafísica ni una pedagogia tecnològica. La pedagogia tecnològica no té res a veure amb la pedagogia a l’educació. L’ús de les noves tecnologies a l’educació com tot instrument pot ser utilitzat bé o malament. La tecnologia és un llenguatge i el llenguatge no és només un instrument de comunicació, és una forma de vida. El problema és com la tecnologia ens utilitza a nosaltres. El llenguatge no és neutral. La tecnologia imposa un valor, la velocitat. La reivindicació de la lentitud, les coses més importants de la vida humana necessiten temps. La pedagogia narrativa, no pretén ser tecnologia ni metafísica.
Tota metafísica creu que hi ha algun punt de referència transcendent en l’espai i el temps, és a dir fix. Existeix alguna cosa que com transcendeix en l’espai i el temps, no canvia. Això és la metafísica. La metafísica creu que el nord existeix, però perquè existeix aquest punt.
En la pedagogia narrativa, si existeix alguna cosa més allà del espai i el temps, només pot ser conegut en l’espai i en el temps.
SEGONA PART: PER UNA EDUCACIÓ EN LA POSTMODERNITAT
La postmodernitat es contraposaria a la premodernitat i a la modernitat.
La qüestió del temps, en la premodernitat a occident des de Plató segle Va.c fins al renaixement de les tres dimensions del temps la més important és el passat. Tota l’obra de Plató en el fons és una nostàlgia del paradís perdut. L’ànima és preexistent al cos. La vida què és? Un intent de recuperar aquell passat. L’element clau de la filosofia platònica és la reminiscència, és a dir la memòria. Hi ha un absolut, però un absolut que s’ha perdut, un paradís que s’ha perdut. Sempre tornem a l’origen. L’absolut s’instal·la en el passat. El naixement és la caiguda i el cos és un principi del mal. Es defensa sobretot l’ànima. El fonamental és el passat. Això “s’acaba” en el renaixement, és a dir a la modernitat, al S.XV fins a mitjans del S.XIX.
Què passa en la modernitat? Aquell absolut del passat ja no estarà en el passat. S’instal·la en el futur. De les tres dimensions del temps el important estarà en el futur. Hem de fabricar el paradís. Encara no hi és. Hem d’arribar a una societat bona. El paradís està en el futur. Anem a algun lloc. La modernitat veu que allò que és utòpic pot arribar a existir. La utopia no és definitivament utòpic, podem arribar a una societat justa. Creu en el progrés. És un gran defensor de la memòria. El final de la història és quan arribem al paradís.
A la segona part del S.XIX entra en crisi aquesta visió de modernitat. Això canvia amb Nietzsche. És un autor que forja un text molt famós “l’home boig” on explica que Déu a mort. Deixem de creure en la figura de Déu. Ara no tenim un punt de referència absolut ni en el passat ni en el futur.
Hem deixat de tenir uns interessos fixos. Només ens queda el punt del present, “la tirania del moment”, no anem en lloc. És la fi de la autopia. Hem perdut aquest paradís.
Arribem al estat totalitari, és quan diem que estàs en el paradís, al món perfecte.
TERCER PUNT: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA PEDAGOGIA NARRATIVA
Respecte al temps en front de la postmodernitat. Una pedagogia narrativa no és una pedagogia del passat, present i futur. És una pedagogia que creu en tot present, passat i futur per bé o per malament. És una pedagogia que diu que en aquest moment present hi ha un passat que per bé o per mal no està del tot passat, però no és una memòria que diu “cualquier tiempo pasado fué mejor”. En aquest present hi ha passat i no podrem entendre aquest present sense el passat, per això és important la memòria.
És una autopia negativa perquè és una societat que no volem construir. No tinc molt clar quina és la societat bona, però si que sé quina és la societat dolenta.
S’anomena narrativa per la importància del relat i de la ètica. Entén que el present no es pot entendre sense el passat. La memòria ocupa un lloc fonamental. Defensa una ètica negativa, aquella ètica que entén que la veu de la ètica no es pot establir a priori com un conjunt de deures, no puc decidir si una cosa està bé o no. La narrativa singular. Cada individu és diferent.
Memòria, testimoni, singularitat, ètica i en definitiva compassió. La compassió el que vol dir que jo pateixo amb tu. El teu dolor i el teu sofriment és el meu dolor i el meu sofriment. Compassió es posar-se al costat de l’altre. És una pedagogia de l’acompanyament, de la carícia, del tacte. Les persones que tenen tacte son persones oportunes. No es pot ensenyar ensenyant.
sábado, 15 de diciembre de 2007
DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2007
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
EXERCICIS XTEC:
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
DIMARTS, 11 DE DESEMBRE DE 2007
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
martes, 11 de diciembre de 2007
DILLUNS, 10 DE DESEMBRE DE 2007
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
DIMECRES, 05 DE DESEMBRE DE 2007
EL JCLIC
Avui hem tingut a classe una nova exposició, però aquesta vegada el tema era: el JCLIC.
Tota la informació que els companys han donat a classe la podreu trobar al següent enllaç: http://www.usuarios.lycos.es/juangam/jclcikes.htm
Aquí trobareu informació sobre què és el Jclic, com s’utilitza, els tipus d’activitats i activitats per cada cicle: infantil, primària i secundària. També podem trobar informació sobre les aules especials i com treballen amb cadascun dels nens que es troben allà. En aquest mateix apartat on parla de les aules especials també trobem un vídeo explicatiu sobre l’aula d’acollida.
Bueno doncs això és tot sobre la classe donada avui. Bueno també dir, que ha sigut una exposició d’allò més original i dinàmica. M’agradat molt!!!
EL JCLIC
Avui hem tingut a classe una nova exposició, però aquesta vegada el tema era: el JCLIC.
Tota la informació que els companys han donat a classe la podreu trobar al següent enllaç: http://www.usuarios.lycos.es/juangam/jclcikes.htm
Aquí trobareu informació sobre què és el Jclic, com s’utilitza, els tipus d’activitats i activitats per cada cicle: infantil, primària i secundària. També podem trobar informació sobre les aules especials i com treballen amb cadascun dels nens que es troben allà. En aquest mateix apartat on parla de les aules especials també trobem un vídeo explicatiu sobre l’aula d’acollida.
Bueno doncs això és tot sobre la classe donada avui. Bueno també dir, que ha sigut una exposició d’allò més original i dinàmica. M’agradat molt!!!
martes, 4 de diciembre de 2007
DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2007
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
DIMARTS, 04 DE DESEMBRE DEL 2007
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
DILLUNS, 03 DE DESEMBRE DEL 2007
CACERES DEL TRESOR I WEBQUEST
CACERES DEL TRESOR:
1.- Quina és l'estructura d'una cacera del tresor?
1.- Introducció: activitat que farem. Hem d’intentar que sigui divertida.
2.- Preguntes: farem un llistat de preguntes per contestar.
a) Preguntes directes: son preguntes per alumnes més petits. Hauríem de copiar preguntes directes del link per després transformar-les en preguntes directes.
b) Preguntes que impliquen activitats més complexes per alumnes més grans. Farem preguntes més complexes, com podrien ser de comprensió o de comparacions. Si fem preguntes curtes haurien de contestar-les ràpidament.
3.- Recursos: consisteix en una llista de pàgines web perquè el alumne pugui respondre les preguntes o realitzar les activitats.
4.- La gran pregunta: es per els alumnes més grans. Aquesta pregunta no la podran trobar en cap web, aquesta pregunta la trobaran en les preguntes anteriors i de lo après. En aquesta resposta podran posar la seva valoració personal. Seria com una espècie de conclusió.
5.- Avaluació: s’avaluarà segons el grau d’originalitat, de treball en equip…
2.- Quines característiques tenen les caceres del tresor?
- Són fàcils de crear i les búsquedes que han de fer els alumnes son divertides.
- Ens pot servir per poder consolidar els coneixements dels nostres alumnes i ofereixen als alumnes coneixements tecnològics.
- Es poden utilitzar com a activitats que impliquin a tota la clase, individualment o en grup.
- Es poden adaptar a moltes circumstàncies. Per a petits i per a grans. Als petits farem preguntes simples I al costat el link per poder respondre mentre que als més grans farem preguntes més generals I que ells mateixos trobin on buscar les respostes.
- És una manera divertida I trenca la classe tradicional, milloren la lectura i l’escriptura. I millora la destresa mental i operativa.
- Evitem que els alumnes facin “surfing” per la xarxa.
- Permet que el alumne conegui la possibilitat que li ofereix la xarxa per una solució ràpida.
3.- Què comporta respondre a la gran pregunta?
Amb la gran pregunta els alumnes no podran trobar la resposta a la web. Es tracta de respondre havent contestant abans a les altres. Aquí podran posar la seva opinió personal sobre el tema que ha buscat. Pretén que valoris o reflexionis sobre tot el que hem anat contestant. Aquesta resposta serà subjectiva.
4.- Cerca un exemple de cacera de tresors.
http://www.aula21.net/orientacion/oriwebquest/index.htm
http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reciclaje.html
WEBQUEST:
1.- Qui és el creador i què va aportar?
El model de Webquest va ser desenvolupat per Bernie Dodge en 1995 que ho va definir com una activitat orientada a la investigació on tota o gairebé tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos de la Web.
2.- Defineix què és una webquest.
Una WebQuest es construït al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer una mica amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciats de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola. Aquest model permet que l'alumne elabori el seu propi coneixement al mateix temps que porta a terme l'activitat. L'alumne navega per la web amb una tasca en ment. L'objectiu és que empri el seu temps de la forma més eficaç, usant i transformant la informació i no buscant-la.
3.- Quins elements té un webquest?
Introducció: Estableix el marc i aporta alguna informació antecedent.
Tasca: El resultat final de l'activitat que els alumnes van a portar a terme.
Processos: Descripció dels passos a seguir per a portar a terme les tasca. Inclou els recursos i el andamiaje (scaffolding).
Recursos: Selecció d'enllaços als llocs d'interès per a trobar la informació rellevant. Aquest element forma part de l'apartat del procés.
Avaluació: Explicació de com serà avaluada la realització de la tasca.
Conclusió: Recorda el que s'ha après i anima a continuar amb l'aprenentatge.
4.- Cerca un exemple de webquest.
http://batiburrillo.net/webquest/webquest03/php
LA GRAN PREGUNTA.
Trobeu 3 diferències i 3 semblances de les caceres del tresor i els webquest!
DIFERÈNCIES:
- Les caceres es poden fer tan individualment i en grup i les webquest en grup.
- El webquest te ja un criteri de avaluació i les caceres és molt més directe i es molt mes complet.
- La estructura.
SEMBLANCES:
- Finalitats educatives.
- Les dues utilitzen el recurs web a partir d’internet.
- Les dues tenen una estructura molt clara. Son diferents però amb estructures bàsiques.
DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2007
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
domingo, 25 de noviembre de 2007
DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE DEL 2007
ELS PROGRAMARIS I LES LLICÈNCIES D’ÚS
Programari lliure: es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats:
1) la llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
2) La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3) La llibertat de distribuir-lo a tercers. Aquest punt és molt important a l’educació perquè si un mestre fa treballar el PowerPoint fa que l’alumne s’hagi de gastar diners en el programa. En canvi si ens diu de treballar al gimp ens el podem descarregar de manera gratuïta. El mestre es sent millor perquè l’alumne no es gasta diners i no pirateja.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la comunitat.
Els progamaris lliures ho mantenen els voluntaris. Si aquesta feina està bé coordinada funcionarà perfectament.
IPHONE: telèfon que té Apple. Apple rep l’informació per via Iphone.
Cavalls de Troia: “infiltrar-se en”. Programa que tu tens dins i que fa coses que tu no saps que està fent.
Codi font: és el codi que escriuen els informàtics, mai es podrà modificar. Per modificar el programa hem de tenir accés al codi font. El codi font descriu pàgines.
Tenim accés al codi lliure en un programa lliure.
Els ordinadors Apple (Mac os) no van amb windows.
Una empresa que té un programador pot agafar el gimp i fer una modificació de codi font. Pot quedar incorporat al programa oficial.
Softtónic: pàgina de descàrrega de programes.
No tot el que és propietari és de pagament ni tot el que és lliure és gratuït.
En alguns països el windows i el word s’han regalat.
Programes privatius o convencionals: no son lliures.
Alguns no es paguen perquè son demos o perquè tenen un funcionament de 60 o 90 dies o perquè el autor no vol cobrar res.
Puc fer un programa lliure però decidir que el codi font me’l quedo.
SOURCEFORGE.NET: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l’actualitat.
Aquest programa el vam utilitzar per baixar el Audacity.
Aquest programa ens permet descarregar-nos els programes lliures que fan els programadors.
Si mirem l’Audacity veiem que tenim accés al codi font. Si vols configurar l’Audacity ens hem de baixar el codi font.
Quan trobem a una web una imatge que està publicada i no hi ha accés amb password, la podem copiar i utilitzar en els nostres treballs??? (típica pregunta trampa).
Si que podem, però legalment si no hi ha password. La llei diu que tot el que fem les persones té una autoria i això ho protegeix la llei.
Diferències entre copyleft i copyright: el copyright és un ampli ventall de drets. Una de les maneres de normalititzar el copyright seria via creative commons. Tant el copyleft com el copyright son maneres diferents de llicenciar una obra.
Què és el Creative commons? Ofereix un ventall de llicències que abarquen des del restrictiu “tots els drets reservats” fins el domini públic. Creative commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
ELS PROGRAMARIS I LES LLICÈNCIES D’ÚS
Programari lliure: es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats:
1) la llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
2) La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3) La llibertat de distribuir-lo a tercers. Aquest punt és molt important a l’educació perquè si un mestre fa treballar el PowerPoint fa que l’alumne s’hagi de gastar diners en el programa. En canvi si ens diu de treballar al gimp ens el podem descarregar de manera gratuïta. El mestre es sent millor perquè l’alumne no es gasta diners i no pirateja.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la comunitat.
Els progamaris lliures ho mantenen els voluntaris. Si aquesta feina està bé coordinada funcionarà perfectament.
IPHONE: telèfon que té Apple. Apple rep l’informació per via Iphone.
Cavalls de Troia: “infiltrar-se en”. Programa que tu tens dins i que fa coses que tu no saps que està fent.
Codi font: és el codi que escriuen els informàtics, mai es podrà modificar. Per modificar el programa hem de tenir accés al codi font. El codi font descriu pàgines.
Tenim accés al codi lliure en un programa lliure.
Els ordinadors Apple (Mac os) no van amb windows.
Una empresa que té un programador pot agafar el gimp i fer una modificació de codi font. Pot quedar incorporat al programa oficial.
Softtónic: pàgina de descàrrega de programes.
No tot el que és propietari és de pagament ni tot el que és lliure és gratuït.
En alguns països el windows i el word s’han regalat.
Programes privatius o convencionals: no son lliures.
Alguns no es paguen perquè son demos o perquè tenen un funcionament de 60 o 90 dies o perquè el autor no vol cobrar res.
Puc fer un programa lliure però decidir que el codi font me’l quedo.
SOURCEFORGE.NET: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l’actualitat.
Aquest programa el vam utilitzar per baixar el Audacity.
Aquest programa ens permet descarregar-nos els programes lliures que fan els programadors.
Si mirem l’Audacity veiem que tenim accés al codi font. Si vols configurar l’Audacity ens hem de baixar el codi font.
Quan trobem a una web una imatge que està publicada i no hi ha accés amb password, la podem copiar i utilitzar en els nostres treballs??? (típica pregunta trampa).
Si que podem, però legalment si no hi ha password. La llei diu que tot el que fem les persones té una autoria i això ho protegeix la llei.
Diferències entre copyleft i copyright: el copyright és un ampli ventall de drets. Una de les maneres de normalititzar el copyright seria via creative commons. Tant el copyleft com el copyright son maneres diferents de llicenciar una obra.
Què és el Creative commons? Ofereix un ventall de llicències que abarquen des del restrictiu “tots els drets reservats” fins el domini públic. Creative commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
DIMARTS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2007
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
jueves, 22 de noviembre de 2007
DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2007
PRIMERA SESIÓ DEL POWERPOINT
Els powerpoints els podem fer servir a l’escola com a eina de relaxació. El powerpoint va molt lligat als educlips.
Com a objecte una diapositiva porta: imatge i so.
Transició: és de la manera en que arriben les diapositives a la pantalla. Quan sempre tenim la mateixa transició serà un powerpoint monòton.
Quan trobem un enfonsat negre significa un tall, però no és massa cridaner ,es tracta d’això, perquè volem transmetre una emoció tranquil·la en tot moment.
Les transicions afecten directament a les diapositives.
VÍDEO RITUAL RELIGIÓS I RITUAL SECULAR
Es tracta d’un vídeo motivador. Ens transmet coneixements i emocions. Volem treballar l’esport en relació al món d’avui en dia (de creences). No és un powerpoint clàssic.
Aquest powerpoint té animacions.
Accions: quan fem clic a sobre d’un objecte tenim so, ens anem a altre diapositiva, anem a internet. Les accions sempre s’apliquen a un objecte.
EXERCICI A CLASSE
Avui a classe el Jordi ens a fet fer un powerpoint. Ens ha donat el fons d’una selva i a partir d’aquí el demés ho fem nosaltres seguint els següents punts:
1) En aquest powerpoint hi ha d’haver dos nens. Pel davant dels nens passa un lleó i fa rugit.
2) Després ja sense el lleó, quan cliquem sobre un nen dirà una cosa i quan cliquem sobre l’altre dirà una altra cosa.
3) Amb el programa Avdacity hem de gravar les veus dels nens i del lleó.
4) Els dos nens han de ser a una sola animació.
5) El so l’exportem amb el format wav.
PRIMERA SESIÓ DEL POWERPOINT
Els powerpoints els podem fer servir a l’escola com a eina de relaxació. El powerpoint va molt lligat als educlips.
Com a objecte una diapositiva porta: imatge i so.
Transició: és de la manera en que arriben les diapositives a la pantalla. Quan sempre tenim la mateixa transició serà un powerpoint monòton.
Quan trobem un enfonsat negre significa un tall, però no és massa cridaner ,es tracta d’això, perquè volem transmetre una emoció tranquil·la en tot moment.
Les transicions afecten directament a les diapositives.
VÍDEO RITUAL RELIGIÓS I RITUAL SECULAR
Es tracta d’un vídeo motivador. Ens transmet coneixements i emocions. Volem treballar l’esport en relació al món d’avui en dia (de creences). No és un powerpoint clàssic.
Aquest powerpoint té animacions.
Accions: quan fem clic a sobre d’un objecte tenim so, ens anem a altre diapositiva, anem a internet. Les accions sempre s’apliquen a un objecte.
EXERCICI A CLASSE
Avui a classe el Jordi ens a fet fer un powerpoint. Ens ha donat el fons d’una selva i a partir d’aquí el demés ho fem nosaltres seguint els següents punts:
1) En aquest powerpoint hi ha d’haver dos nens. Pel davant dels nens passa un lleó i fa rugit.
2) Després ja sense el lleó, quan cliquem sobre un nen dirà una cosa i quan cliquem sobre l’altre dirà una altra cosa.
3) Amb el programa Avdacity hem de gravar les veus dels nens i del lleó.
4) Els dos nens han de ser a una sola animació.
5) El so l’exportem amb el format wav.
PRÀCTICA AMB EL PINACLE 12 DE NOVEMBRE
Hola a tots!!! Ja hem acabat la nostra gran obra. Hem trigat bastant a fer-ho. Primer vam passar tota un hora per gravar el vídeo, després una hora i mitja per editar-ho i una hora i mitja per posar la música i els arregles. I per acaba uns 15 minutets per penjar el vídeo a internet. Bueno us passo el enllaç, espero que us agradi!!
Hola a tots!!! Ja hem acabat la nostra gran obra. Hem trigat bastant a fer-ho. Primer vam passar tota un hora per gravar el vídeo, després una hora i mitja per editar-ho i una hora i mitja per posar la música i els arregles. I per acaba uns 15 minutets per penjar el vídeo a internet. Bueno us passo el enllaç, espero que us agradi!!
lunes, 19 de noviembre de 2007
jueves, 15 de noviembre de 2007
DILLUNS 12 DE NOVEMBRE DEL 2007
Hola a tots!!! Avui em dedicaré a passar els apunts del passat dilluns sobre el tema 8 del Cabero sobre el vídeo a l'ensenyament que vam fer a classe. Aquest tema no es massa difícil però amb tanta matèria em faig un embolic!!!
TEMA 8. EL VÍDEO A L'ENSENYAMENT I A LA FORMACIÓ
VÍDEO A CLASSE “Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts”
El vídeo tracta sobre dos animalets que es barallen, al principi es barallen perquè tots dos volen el mateix insecte, però tal com va transcorrent el temps el que volen els dos animalets és que els demés animals els mirin. Això és el reconeixement dels demés. La gent espera que guanyi algun dels dos. No barallen per el menjar sinó per el respecte dels altres i per el reconeixement.
El Educlip que hem vist ens transmet una història. Ens transmet companyerisme, saber compartir. Per salvar-te la vida de vegades t’has d’aliar amb els teus enemics.
Aquest vídeo el podem relacionar amb un dels apartats del T: 8 del Cabero.
3.2. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO MOTIVADOR
El segundo uso que los profesores hacen del vídeo es para motivar a sus estudiantes. Tal utilización no sólo debe centrarse únicamente en materiales producidos, bien comercialmente o por el profesor, sino también incorporado directamente la cámara en clase. Diferentes propuestas en las cuales puede ser introducido el vídeo en educación primaria:
- El videoacertijo: se graban objetos, cuerpos, etc, que sean difíciles de reconocer desde muy cerca. Buscando en su introducción que los alumnos acierten el objeto grabado.
- El videoenigma: semejante al anterior, pero en la grabación se va abriendo progresivamente el zoom hasta se descubra el objeto completo.
- Relatos en cadeneta: el alumno o el profesor delante de la cámara empieza a contar un relato, que dura un tiempo fijado con anterioridad, a éste le sigue otro alumno que debe continuar la historia.
- Videoanimación: prepara la cámara para que grabe cada cierto tiempo, los alumnos realizarán una serie de acciones que posteriormente serán observadas de forma conjunta en clase.
Sirven no sólo para motivar y animar a los alumnos en clase, sino también, para crear una dinámica participativa, y perfeccionar determinadas habilidades expresivas y perceptivas. Al mismo tiempo aprenden a dominar nuevas herramientas de comunicación.
Al principi el vídeo emocionalment és un tros agradable de mirar, quan comencen els problemes la música canvia. A mida que es barallen més s’introdueixen percussions. Al final acaba emocionalment amb ocellets i un saxofon que dóna tranquil·litat.
Ens predisposen a tractar el tema del companyerisme i les baralles a l’aula. Aquest vídeo també ho poden fer els alumnes.
Un vídeo de llenguatge audiovisual és clarament un vídeo amb informació. El vídeo com a transmissor de la informació. Per exemple: “erase una vez la vida”.
Els documents de la televisió tenen un objectiu: vendre el vídeo. Fan un espectacle que ens agradi per a comprar el vídeo.
VÍDEO A CLASSE “Mesurar el temps”
Utilitza el llenguatge audiovisual, fa animacions. I utilitza la redundància. Ens explica per a que serveix el rellotge. Es una explicació circular, tota la estona parla del mateix tema, del temps.
3.3. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE CONOCIMIENTO
Els alumnes analitzen, intervenen i creen informació, les transformen en coneixement. Passem de ser receptors a productors.
3.4. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE EVALUACIÓN
Jo hem gravo fent un exercici i m’ho passo a camera lenta per veure en que cosa fallo. Ens serveix per saber quines coses he de millorar o quines coses faig bé.
3.5 COMO INSTRUMENTO DE COMUNICACIÓN Y ALFABETIZACIÓN ICÓNICA DE LOS ESTUDIANTES
Si no conec el llenguatge audiovisual no puc produir un bon vídeo.
Hola a tots!!! Avui em dedicaré a passar els apunts del passat dilluns sobre el tema 8 del Cabero sobre el vídeo a l'ensenyament que vam fer a classe. Aquest tema no es massa difícil però amb tanta matèria em faig un embolic!!!
TEMA 8. EL VÍDEO A L'ENSENYAMENT I A LA FORMACIÓ
VÍDEO A CLASSE “Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts”
El vídeo tracta sobre dos animalets que es barallen, al principi es barallen perquè tots dos volen el mateix insecte, però tal com va transcorrent el temps el que volen els dos animalets és que els demés animals els mirin. Això és el reconeixement dels demés. La gent espera que guanyi algun dels dos. No barallen per el menjar sinó per el respecte dels altres i per el reconeixement.
El Educlip que hem vist ens transmet una història. Ens transmet companyerisme, saber compartir. Per salvar-te la vida de vegades t’has d’aliar amb els teus enemics.
Aquest vídeo el podem relacionar amb un dels apartats del T: 8 del Cabero.
3.2. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO MOTIVADOR
El segundo uso que los profesores hacen del vídeo es para motivar a sus estudiantes. Tal utilización no sólo debe centrarse únicamente en materiales producidos, bien comercialmente o por el profesor, sino también incorporado directamente la cámara en clase. Diferentes propuestas en las cuales puede ser introducido el vídeo en educación primaria:
- El videoacertijo: se graban objetos, cuerpos, etc, que sean difíciles de reconocer desde muy cerca. Buscando en su introducción que los alumnos acierten el objeto grabado.
- El videoenigma: semejante al anterior, pero en la grabación se va abriendo progresivamente el zoom hasta se descubra el objeto completo.
- Relatos en cadeneta: el alumno o el profesor delante de la cámara empieza a contar un relato, que dura un tiempo fijado con anterioridad, a éste le sigue otro alumno que debe continuar la historia.
- Videoanimación: prepara la cámara para que grabe cada cierto tiempo, los alumnos realizarán una serie de acciones que posteriormente serán observadas de forma conjunta en clase.
Sirven no sólo para motivar y animar a los alumnos en clase, sino también, para crear una dinámica participativa, y perfeccionar determinadas habilidades expresivas y perceptivas. Al mismo tiempo aprenden a dominar nuevas herramientas de comunicación.
Al principi el vídeo emocionalment és un tros agradable de mirar, quan comencen els problemes la música canvia. A mida que es barallen més s’introdueixen percussions. Al final acaba emocionalment amb ocellets i un saxofon que dóna tranquil·litat.
Ens predisposen a tractar el tema del companyerisme i les baralles a l’aula. Aquest vídeo també ho poden fer els alumnes.
Un vídeo de llenguatge audiovisual és clarament un vídeo amb informació. El vídeo com a transmissor de la informació. Per exemple: “erase una vez la vida”.
Els documents de la televisió tenen un objectiu: vendre el vídeo. Fan un espectacle que ens agradi per a comprar el vídeo.
VÍDEO A CLASSE “Mesurar el temps”
Utilitza el llenguatge audiovisual, fa animacions. I utilitza la redundància. Ens explica per a que serveix el rellotge. Es una explicació circular, tota la estona parla del mateix tema, del temps.
3.3. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE CONOCIMIENTO
Els alumnes analitzen, intervenen i creen informació, les transformen en coneixement. Passem de ser receptors a productors.
3.4. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE EVALUACIÓN
Jo hem gravo fent un exercici i m’ho passo a camera lenta per veure en que cosa fallo. Ens serveix per saber quines coses he de millorar o quines coses faig bé.
3.5 COMO INSTRUMENTO DE COMUNICACIÓN Y ALFABETIZACIÓN ICÓNICA DE LOS ESTUDIANTES
Si no conec el llenguatge audiovisual no puc produir un bon vídeo.
viernes, 9 de noviembre de 2007
DIMECRES, 07 DE NOVEMBRE DEL 2007
CONFERÈNCIA EDUCLIP DE JOAN FERRÉS
NECESSITAT DE MEDIACIÓ
Las tecnologies poder fer de mediador. Poden ser la solució per optimitzar els processos de aprenentatge. Pot ser negatiu amb el fetitxisme de la tecnologia. Pensar que per ser efectiu només cal que el missatge sigui transmès per una tecnologia. El zapping demostra el fracàs del fetitxisme de la tecnologia. Un exemple: els polítics.
L’important és saber utilitzar la potencialitat de les noves tecnologies. El èxit és saber extreure el màxim de potencialitat de les noves tecnologies.
Thomas Jefferson: El fracàs en l’animació lectora. “On la premsa és lliure i tot home és capaç de llegir, tot està salvat”.
- A principis de S.XX: hi havia a Espanya un 60% de persones analfabetes.
- A principis de S.XXI: hi ha a Espanya un 50% de persones que no llegeixen.
Si no tenim coses interessants que dir. Si no sabem dir-les de manera interessant, no serveix de res. Hem de tenir continguts. El que de vegades falla és la manera d’explicar els continguts.
L’EMOCIÓ COM A PROBLEMA
Les emocions son un problema, el problema és que no sabem raonar.
La negativitat de l’emoció: ens defineix la racionalitat. Això és el que ens fa ser persones. L’emoció com a obstacle com a interferència negativa. A més grau d’emotivitat, menys de racionalitat. Hem de prendre les decisions amb la ment freda. Exemple: el crim passional.
Niels Bohr: científic. “Dos tipus de veritat: trivials, on l’oposat és òbviament absurd, i profundes, reconegudes perquè el contrari és també una veritat profunda”
A continuació tenim dos exemples de accidents al cervell:
Antonio Damasio: Phineas Gage era un home que treballava als ferrocarrils va tenir un accident, una barra li va travessar el cervell. A partir d’aquest moment l’home no podia prendre decisions adequades, era immadur...
Hanna Damasio: Eliot es va danyar el cervell emocional. Aquest home perdia la feina i era incapaç de prendre decisions.
El que sembla perjudicial per a la racionalitat resulta ser l’únic què pot fer-la possible. Si el cervell emocional no funciona nosaltres seriem persones immadures.
Joseph LeDoux: “Freud tenia raó quan va descriure la consciència com la punta de l’iceberg mental”.
“La connectivitat de l’amígdala amb l’escorça no és simètrica. L’habilitat de l’amígdala per controlar l’escorça és molt superior a l’habilitat de l’escorça per controlar l’amígdala”.
Analogia de l’autopista i les vies comarcals. El cervell racional intenta controlar l’amígdala.
LA POTENCIALITAT DINÀMICA DE LA EMOCIÓ
Rita Carter: “El sistema límbic és la central energètica del cervell, generadora de les apetences, impulsos, emocions i estats d’ànim que dirigeix la nostra conducta”.
A la vida hi ha gent què es mou per una idea o valor, aquesta persona té connexió amb el cervell emocional.
El cervell humà controla l’organisme mitjançant un sistema molt elaborat, semblant al de “la pastanaga lligada al pal”.
La televisió funciona completament igual que al mecanisme de la pastanaga.
QUÈ PENSEN ELS PUBLICITARIS?
Marcal Moliné: “L’objectiu de la publicitat és fer que la gent canviï la seva manera de pensar”.
Centrem els missatges en els continguts. Per exemple: un publicitari vol anunciar un citroën xantia, 15 dels 20 segons del anunci els dedica a ensenyar a la Claudia Schiffer. El receptor vol veure la Claudia Schiffer no el cotxe.
Eco: “A l’era de les comunicacions les batalles es guanyen des del receptor”.
“Una persona cotilla parla d’altres”.
“Una persona pesada parla d’ella mateixa”.
“Una persona de cultura parla de la realitat”.
“Un comunicador eficaç li parla a vostè de vostè”
CITA: m’encanten les freses amb nata però per una raó què desconeixo els peixos prefereixen llambrics per això quan vaig a pescar no poso freses poso llambrics. “creativitat”.
El publicitari a comprovat que si es fan anuncis molt sofisticats aquests anuncis no funcionen. El publicitari ha d’aconseguir atreure al públic per a que arribi fins aquí.
“El gran objectiu es convertir l’objecte de coneixement en un objecte de desig”.
Exemple: agafem el futbol (desig del receptor) per informar d’una altre cosa.
CONFERÈNCIA EDUCLIP DE JOAN FERRÉS
NECESSITAT DE MEDIACIÓ
Las tecnologies poder fer de mediador. Poden ser la solució per optimitzar els processos de aprenentatge. Pot ser negatiu amb el fetitxisme de la tecnologia. Pensar que per ser efectiu només cal que el missatge sigui transmès per una tecnologia. El zapping demostra el fracàs del fetitxisme de la tecnologia. Un exemple: els polítics.
L’important és saber utilitzar la potencialitat de les noves tecnologies. El èxit és saber extreure el màxim de potencialitat de les noves tecnologies.
Thomas Jefferson: El fracàs en l’animació lectora. “On la premsa és lliure i tot home és capaç de llegir, tot està salvat”.
- A principis de S.XX: hi havia a Espanya un 60% de persones analfabetes.
- A principis de S.XXI: hi ha a Espanya un 50% de persones que no llegeixen.
Si no tenim coses interessants que dir. Si no sabem dir-les de manera interessant, no serveix de res. Hem de tenir continguts. El que de vegades falla és la manera d’explicar els continguts.
L’EMOCIÓ COM A PROBLEMA
Les emocions son un problema, el problema és que no sabem raonar.
La negativitat de l’emoció: ens defineix la racionalitat. Això és el que ens fa ser persones. L’emoció com a obstacle com a interferència negativa. A més grau d’emotivitat, menys de racionalitat. Hem de prendre les decisions amb la ment freda. Exemple: el crim passional.
Niels Bohr: científic. “Dos tipus de veritat: trivials, on l’oposat és òbviament absurd, i profundes, reconegudes perquè el contrari és també una veritat profunda”
A continuació tenim dos exemples de accidents al cervell:
Antonio Damasio: Phineas Gage era un home que treballava als ferrocarrils va tenir un accident, una barra li va travessar el cervell. A partir d’aquest moment l’home no podia prendre decisions adequades, era immadur...
Hanna Damasio: Eliot es va danyar el cervell emocional. Aquest home perdia la feina i era incapaç de prendre decisions.
El que sembla perjudicial per a la racionalitat resulta ser l’únic què pot fer-la possible. Si el cervell emocional no funciona nosaltres seriem persones immadures.
Joseph LeDoux: “Freud tenia raó quan va descriure la consciència com la punta de l’iceberg mental”.
“La connectivitat de l’amígdala amb l’escorça no és simètrica. L’habilitat de l’amígdala per controlar l’escorça és molt superior a l’habilitat de l’escorça per controlar l’amígdala”.
Analogia de l’autopista i les vies comarcals. El cervell racional intenta controlar l’amígdala.
LA POTENCIALITAT DINÀMICA DE LA EMOCIÓ
Rita Carter: “El sistema límbic és la central energètica del cervell, generadora de les apetences, impulsos, emocions i estats d’ànim que dirigeix la nostra conducta”.
A la vida hi ha gent què es mou per una idea o valor, aquesta persona té connexió amb el cervell emocional.
El cervell humà controla l’organisme mitjançant un sistema molt elaborat, semblant al de “la pastanaga lligada al pal”.
La televisió funciona completament igual que al mecanisme de la pastanaga.
QUÈ PENSEN ELS PUBLICITARIS?
Marcal Moliné: “L’objectiu de la publicitat és fer que la gent canviï la seva manera de pensar”.
Centrem els missatges en els continguts. Per exemple: un publicitari vol anunciar un citroën xantia, 15 dels 20 segons del anunci els dedica a ensenyar a la Claudia Schiffer. El receptor vol veure la Claudia Schiffer no el cotxe.
Eco: “A l’era de les comunicacions les batalles es guanyen des del receptor”.
“Una persona cotilla parla d’altres”.
“Una persona pesada parla d’ella mateixa”.
“Una persona de cultura parla de la realitat”.
“Un comunicador eficaç li parla a vostè de vostè”
CITA: m’encanten les freses amb nata però per una raó què desconeixo els peixos prefereixen llambrics per això quan vaig a pescar no poso freses poso llambrics. “creativitat”.
El publicitari a comprovat que si es fan anuncis molt sofisticats aquests anuncis no funcionen. El publicitari ha d’aconseguir atreure al públic per a que arribi fins aquí.
“El gran objectiu es convertir l’objecte de coneixement en un objecte de desig”.
Exemple: agafem el futbol (desig del receptor) per informar d’una altre cosa.
viernes, 2 de noviembre de 2007
31 D’OCTUBRE DEL 2007
Hola a tots!!!!
Ja fa dies que no escric res de res però es que ara a noves tecnologies la classe s’ha dividit en dos grups, això ho fa el Jordi perquè ens està ensenyant a editar un vídeo en un màxim de 3 minuts sobre alguna cosa que hàgim gravat. Avui ens ha tocat als grups 5,6,7 i 8.
En Jordi ens ha explicat que el format DV és un format no comprimit. Cada segon grava 25 imatges i a més a més a cada imatge grava la informació.
Amb el format JPG comprimim reduint els colors . El so del mp3 es comprimeix quan deixa de gravar certes parts de l’ona que nosaltres no podem sentir.
Quan tenim un format intel·ligent ens gravarà un mateix fons una sola vegada.
El DV ens ocupa 100MB/min, cada minut ens ocuparà 100MG, això serà molt.
Desprès ens ha explicat els passos a seguir per poder editar el vídeo:
1) copiem l’informació.
2) Retallem i ordenem escenes
3) Transicions (escena de un pas a l’altre)
4) Efecte
5) Musica
6) Altres sons
7) Imatges fixes
8) Títols (mínim tres títols)
9) Treballar amb projecte de pinacle
Altres informacions:
Quan treballo en format DV no perdo ni guanyo qualitat.
També ens ha dit el Jordi que treballarem amb el format gran (30MG) i el petit de menys d’un MG per poder enviar per correu. Baixarem la grandària del vídeo i el comprimim molt.
2) Retallem i ordenem escenes
3) Transicions (escena de un pas a l’altre)
4) Efecte
5) Musica
6) Altres sons
7) Imatges fixes
8) Títols (mínim tres títols)
9) Treballar amb projecte de pinacle
Altres informacions:
Quan treballo en format DV no perdo ni guanyo qualitat.
També ens ha dit el Jordi que treballarem amb el format gran (30MG) i el petit de menys d’un MG per poder enviar per correu. Baixarem la grandària del vídeo i el comprimim molt.
miércoles, 24 de octubre de 2007
23 d'octubre del 2007
Hola nois! avui hem estat mirant a classe el tema 10.1 del temari, els mitjans áudio-visuals. Ho teníem que tenir llegit per avui i el Jordi m'ha preguntat que si sabia el que eren les dimensions instrumental, semàntica i estètica, la veritat es que no me'n recordava perque quan hi ha tant de volum per llegir hi han coses que se m'obliden així que he contestat el que pensava que seria, però no he tingut sort. Encara que després el Jordi ens ha explicat amb un exemple el significat:
Ha posat d'exemple una taula i ha dit que el instrumental en la taula seria la fusta, en la semàntica el significat que li donem a la taula i l'estètica la bellesa de la taula.
En el cas del vídeo la dimensió instrumental será la il.luminació. Depen de com il.luminem l'escena será d'una manera o d'altre. Si l'escena té massa foscor será més misteriosa.
Després ens ha posat un vídeo on explicava els difents tipus de panoràmica, de plans i la diferència entre zoom i travelling.
El tràveling: és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril. El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.Hi ha molts tipus de tràveling:
- De profunditat d’avanç: la càmera es trasllada d’un pla llunyà a un de més proper.
- De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d’un punt proper a un de més llunyà.
- Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents.
- Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment.
- Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge.
A més del valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments.
El zoom: el zoom és una òptica de distància focal variable. El moviment del zoom s’anomena també tràvelling òptic, perquè en aquest cas el que es desplaça no és la càmera sinó l’òptica. El zoom permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. L’efecte visual no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s’apropen es comprimeixen.
En referència als diferents plans que n'hi han us comentare uns quants:
- Gran pla general (GPC): mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l’entorn prenen més importància que la persona. Té fonamentalment un valor descriptiu.
- Pla general (PG): mostra un escenari ampli el qual s’incorpora la persona. La figura humana ocupa entre una tercera i una quarta part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu.
- Pla de conjunt (PC): abraça un petit grup de persones o ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada dins d’un espai definit, però amb prou marge de moviment. Pot tenir bàsicament un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalment un valor dramàtic.
- Pla sencer (PS): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa sobre tot l’acció. Té un valor narratiu, però comença a potenciar ja el valor expressiu o dramàtic.
- Pla americà o tres quarts (PA): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Es un enquadrament genuïnament cinematogràfic. Té un valor narratiu i dramàtic.
- Pla mitjà (PM): presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa sobretot la relació del personatge davant d’una realitat. Té un valor expressiu i dramàtic, però conserva encara un cert valor narratiu.
- Primer pla (PP): presenta el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l’espatlla. Interessa sobretot l’exploració de la interioritat del personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic.
- Primeríssim pla (PPP): mostra una part del rostre o del cos de la persona. Potencia el valor i extrema la capacitat de xoc en l’espectador.
- Pla detallat (PD): mostra un objecte o una part d’un objecte. S’incorpora com a pla d’inserció dins d’una narració. Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.
La panoràmica (PAN): es un moviment de rotació de la càmera. Sense desplaçar-se, la càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.
- La panoràmica horitzontal (PAN): és un moviment de rotació d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un objecte que es desplaça horitzontalment en l’espai, per explorar l’espai o bé com a recurs de transició; es fa a una velocitat molt ràpida i permet establir una relació dinàmica o de canvi comparatiu.
- La panoràmica vertical (PAN): és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.
- La panoràmica de balanceig: és un moviment de rotació similar al d’un bressol o al d’un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva.
Bueno nois això es un petit resum del que vem fer dimarts, encara que hi falten moltes més coses!!!
Fins demà.
Hola nois! avui hem estat mirant a classe el tema 10.1 del temari, els mitjans áudio-visuals. Ho teníem que tenir llegit per avui i el Jordi m'ha preguntat que si sabia el que eren les dimensions instrumental, semàntica i estètica, la veritat es que no me'n recordava perque quan hi ha tant de volum per llegir hi han coses que se m'obliden així que he contestat el que pensava que seria, però no he tingut sort. Encara que després el Jordi ens ha explicat amb un exemple el significat:
Ha posat d'exemple una taula i ha dit que el instrumental en la taula seria la fusta, en la semàntica el significat que li donem a la taula i l'estètica la bellesa de la taula.
En el cas del vídeo la dimensió instrumental será la il.luminació. Depen de com il.luminem l'escena será d'una manera o d'altre. Si l'escena té massa foscor será més misteriosa.
Després ens ha posat un vídeo on explicava els difents tipus de panoràmica, de plans i la diferència entre zoom i travelling.
El tràveling: és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril. El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.Hi ha molts tipus de tràveling:
- De profunditat d’avanç: la càmera es trasllada d’un pla llunyà a un de més proper.
- De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d’un punt proper a un de més llunyà.
- Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents.
- Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment.
- Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge.
A més del valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments.
El zoom: el zoom és una òptica de distància focal variable. El moviment del zoom s’anomena també tràvelling òptic, perquè en aquest cas el que es desplaça no és la càmera sinó l’òptica. El zoom permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. L’efecte visual no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s’apropen es comprimeixen.
En referència als diferents plans que n'hi han us comentare uns quants:
- Gran pla general (GPC): mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l’entorn prenen més importància que la persona. Té fonamentalment un valor descriptiu.
- Pla general (PG): mostra un escenari ampli el qual s’incorpora la persona. La figura humana ocupa entre una tercera i una quarta part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu.
- Pla de conjunt (PC): abraça un petit grup de persones o ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada dins d’un espai definit, però amb prou marge de moviment. Pot tenir bàsicament un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalment un valor dramàtic.
- Pla sencer (PS): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa sobre tot l’acció. Té un valor narratiu, però comença a potenciar ja el valor expressiu o dramàtic.
- Pla americà o tres quarts (PA): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Es un enquadrament genuïnament cinematogràfic. Té un valor narratiu i dramàtic.
- Pla mitjà (PM): presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa sobretot la relació del personatge davant d’una realitat. Té un valor expressiu i dramàtic, però conserva encara un cert valor narratiu.
- Primer pla (PP): presenta el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l’espatlla. Interessa sobretot l’exploració de la interioritat del personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic.
- Primeríssim pla (PPP): mostra una part del rostre o del cos de la persona. Potencia el valor i extrema la capacitat de xoc en l’espectador.
- Pla detallat (PD): mostra un objecte o una part d’un objecte. S’incorpora com a pla d’inserció dins d’una narració. Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.
La panoràmica (PAN): es un moviment de rotació de la càmera. Sense desplaçar-se, la càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.
- La panoràmica horitzontal (PAN): és un moviment de rotació d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un objecte que es desplaça horitzontalment en l’espai, per explorar l’espai o bé com a recurs de transició; es fa a una velocitat molt ràpida i permet establir una relació dinàmica o de canvi comparatiu.
- La panoràmica vertical (PAN): és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.
- La panoràmica de balanceig: és un moviment de rotació similar al d’un bressol o al d’un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva.
Bueno nois això es un petit resum del que vem fer dimarts, encara que hi falten moltes més coses!!!
Fins demà.
martes, 16 de octubre de 2007
16 D’OCTUBRE DEL 2007 (dimarts)
Hola a tots! Avui el meu repte es agafar una foto i amb el programa Gimp escapçarla i fer-la mes petita. Si, dic el meu repte perquè no m’ho cansaré de dir-ho mai, no me’n en surto mai a la primera amb les noves tecnologies, però encara i així vaig a per totes. Bueno creuarem els dits!!!!! Fina ara!!
Hola a tots! Avui el meu repte es agafar una foto i amb el programa Gimp escapçarla i fer-la mes petita. Si, dic el meu repte perquè no m’ho cansaré de dir-ho mai, no me’n en surto mai a la primera amb les noves tecnologies, però encara i així vaig a per totes. Bueno creuarem els dits!!!!! Fina ara!!
El primer que he fet ha sigut escapçar la imatge. Ho fet de la següent manera:He agafat la imatge de escapçar i desprès m’he posat a sobre del dibuix i he seleccionat el tros d’imatge que volia escapçar, desprès he anat al menú d' imatges i he seleccionat la opció de mida del llenç ajustada a les capes i tot sol s'ajustat!
I per últim el que he fet a sigut fer la foto molt mes petita. Això ho he fet anant a imatge i dins d’imatge he agafat l’opció de escala la imatge, desprès he canviat l'opció de la mida de la imatge de píxels a percentatges i li he dit que m'ho reduís al 50% en amplada i alçada. Per finalitzar he gravat.
15 D’OCTUBRE DEL 2007 (Dilluns): LES IMATGES DIGITALS
Hola!!! Avui a noves tecnologies hem donat el tema de les imatges digitals. El Jordi ens a explicat les característiques que hi te una imatge digital, trobem el pes, la grandària, la resolució, la profunditat de color, el tipus d’arxiu que utilitzem, etc.
Per començar ens a explicat que en tenim dos tipus de imatges digitals:
Vectorial: es una imatge en la que la base seria recte, tenint un punt de sortida i d’arribada o el que es el mateix es un tros d’una línia que podem definir per dos coordenades. Exemples: Logos.
Programes: Freehand (de pagament o programes propietaris, els fan les empreses i a nosaltres ens venen la llicencia) o Inkscape (lliure, o desenvolupa grups de gent i no es venen, es cedeixen).
Bitmap: Les imatges que fem amb la camara de fotos estan definides per punts. Definides per punts o pixels.
Programes: Photo Shop, Paint o Gimp.
Després va explicar que es era el PES.
PES: es el que ocupa d’espai en el disc mesurat en B, MB, GB... Això com ho podem saber? Anem a “U”, localitzem imatges ens posem a sobre el ratolí i ens ho diu. Una imatge ocupa megas, això depèn de la grandària i del tipus d’arxiu que utilitzem.
Grandària: la quantitat de pixels que té la foto. Per exemple: 1024x768 (grandària típica d’una foto) ho trobem a propietats de la foto.
Resolució: es la relació entre els pixels i el que ocupen aquest pixels a l’espai. La resolució es mesura amb dpi o ppp (pixel per polzada) aquesta polzada mesura 1,8cm.
Les impressores treballen amb més resolucions que la pantalla. La resolució depèn dels dispositius amb els que hem de mostrar la fotografia, depenent del dispositiu els agruparà més o menys.
A la cámara digital la grandària seria el “tamaño”. A la cámara digital es creen arxius jpg (comprimeixen imatges).
LES IMATGES DEL GOOGLE: es busquen dins de les pàgines web.
Exemples:
- He tret aquesta imatge del Google: FALS.
- He trobat aquesta imatge del Google: VERITAT.
Imatges Google de 736x1158-127KB-jpg.
La pantalla treballa 1024 pixels d’amplada. Quants mes pixels té la imatge pesa mes i quan té menys pixels pesa menys.
Quan baixem la qualitat del jpg ens comprimeix l’arxiu, i això ho fa simplificant colors. El numero mínim de colors que podrà tenir una imatge serà de dos.
La grandària: servira per retocar la foto, per imprimir en grandària dina-4 o pòster. La quantitat de colors que pot tenir cada pixel en una imatge en concret s’anomena, profunditat de color.
Per últim el Jordi a dit que agaféssim una foto i amb el gimp l’escapcem i la féssim mes petita!!!!
Bueno nois aquests van ser els meus apunts mes o menys d’ahir!!! Segurament que moltes coses no les vaig poder agafar, així que si ho llegiu i trobeu que falten massa coses m’ho diu, val?? Moltes gràcies a tots, espero que resulti d’alguna ajuda!! A mi només el fet de escriure-ho m’ajuda molt!!!!
Hola!!! Avui a noves tecnologies hem donat el tema de les imatges digitals. El Jordi ens a explicat les característiques que hi te una imatge digital, trobem el pes, la grandària, la resolució, la profunditat de color, el tipus d’arxiu que utilitzem, etc.
Per començar ens a explicat que en tenim dos tipus de imatges digitals:
Vectorial: es una imatge en la que la base seria recte, tenint un punt de sortida i d’arribada o el que es el mateix es un tros d’una línia que podem definir per dos coordenades. Exemples: Logos.
Programes: Freehand (de pagament o programes propietaris, els fan les empreses i a nosaltres ens venen la llicencia) o Inkscape (lliure, o desenvolupa grups de gent i no es venen, es cedeixen).
Bitmap: Les imatges que fem amb la camara de fotos estan definides per punts. Definides per punts o pixels.
Programes: Photo Shop, Paint o Gimp.
Després va explicar que es era el PES.
PES: es el que ocupa d’espai en el disc mesurat en B, MB, GB... Això com ho podem saber? Anem a “U”, localitzem imatges ens posem a sobre el ratolí i ens ho diu. Una imatge ocupa megas, això depèn de la grandària i del tipus d’arxiu que utilitzem.
Grandària: la quantitat de pixels que té la foto. Per exemple: 1024x768 (grandària típica d’una foto) ho trobem a propietats de la foto.
Resolució: es la relació entre els pixels i el que ocupen aquest pixels a l’espai. La resolució es mesura amb dpi o ppp (pixel per polzada) aquesta polzada mesura 1,8cm.
Les impressores treballen amb més resolucions que la pantalla. La resolució depèn dels dispositius amb els que hem de mostrar la fotografia, depenent del dispositiu els agruparà més o menys.
A la cámara digital la grandària seria el “tamaño”. A la cámara digital es creen arxius jpg (comprimeixen imatges).
LES IMATGES DEL GOOGLE: es busquen dins de les pàgines web.
Exemples:
- He tret aquesta imatge del Google: FALS.
- He trobat aquesta imatge del Google: VERITAT.
Imatges Google de 736x1158-127KB-jpg.
La pantalla treballa 1024 pixels d’amplada. Quants mes pixels té la imatge pesa mes i quan té menys pixels pesa menys.
Quan baixem la qualitat del jpg ens comprimeix l’arxiu, i això ho fa simplificant colors. El numero mínim de colors que podrà tenir una imatge serà de dos.
La grandària: servira per retocar la foto, per imprimir en grandària dina-4 o pòster. La quantitat de colors que pot tenir cada pixel en una imatge en concret s’anomena, profunditat de color.
Per últim el Jordi a dit que agaféssim una foto i amb el gimp l’escapcem i la féssim mes petita!!!!
Bueno nois aquests van ser els meus apunts mes o menys d’ahir!!! Segurament que moltes coses no les vaig poder agafar, així que si ho llegiu i trobeu que falten massa coses m’ho diu, val?? Moltes gràcies a tots, espero que resulti d’alguna ajuda!! A mi només el fet de escriure-ho m’ajuda molt!!!!
lunes, 8 de octubre de 2007
8 de octubre del 2007 (Dilluns)
Ufffffff… que cansada estic!!! Portem 20 dies de classe i sembla que porti un any. Però mica en mica tirarem en davant. Avui a noves tecnologies, hem estant explicant a classe i debatent un text que ens va fer llegir el Jordi. Hem estat veient els tipus de mites que n’hi han a la societat de la informació i si realment son mites o es una realitat. Hem parlat dels mites del “per se”, que explica la utilitat de les coses amb un perquè i no perquè si. O el mite de les tecnologies son neutrals i oxidogicament asèptiques que explica que els productes tecnològics tenen un càrrega ideològica com en el cas del e-mule. Un altre cas de mite a estat el mite de la cultura deshumanitzada i alienant, que hem debatut a classe si era o no un mite, molts companys pensen que el Messenger deshumanitza a les persones i d’altres com jo pensem que el Messenger es molt humà. No ha donat temps a molt més però encara i així a sigut una classe molt instructiva i dinàmica…
Bueno nois molts ànims i a per totes!!!!
Bueno nois molts ànims i a per totes!!!!
domingo, 7 de octubre de 2007
miércoles, 3 de octubre de 2007
EL PRIMER DIA AMB EL BLOG
Hola, soc la Vanessa!!! Es el primer dia que escric al blog, m'ha costat una miqueta però penso que poc a poc podré agafar el nivell que demana el Jordi. El primer dia de classe va explicar una miqueta com seria el quatrimestre i els treballs que havien de fer i sincerament vaig arribar una miqueta espantada a casa. Els dies següents va demanar que creéssim un blog blogger i mes tard que ens endinséssim al mont de l'educació per conèixer les eines que utilitzen a l'escola.
Als companys de classe no als conec encara a tots, però penso que per a tots serà una experiència inoblidable aquests anys de carrera i que ens ho passarem molt bé.
Als companys de classe no als conec encara a tots, però penso que per a tots serà una experiència inoblidable aquests anys de carrera i que ens ho passarem molt bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)