DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE DEL 2007
ELS PROGRAMARIS I LES LLICÈNCIES D’ÚS
Programari lliure: es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats:
1) la llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
2) La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3) La llibertat de distribuir-lo a tercers. Aquest punt és molt important a l’educació perquè si un mestre fa treballar el PowerPoint fa que l’alumne s’hagi de gastar diners en el programa. En canvi si ens diu de treballar al gimp ens el podem descarregar de manera gratuïta. El mestre es sent millor perquè l’alumne no es gasta diners i no pirateja.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la comunitat.
Els progamaris lliures ho mantenen els voluntaris. Si aquesta feina està bé coordinada funcionarà perfectament.
IPHONE: telèfon que té Apple. Apple rep l’informació per via Iphone.
Cavalls de Troia: “infiltrar-se en”. Programa que tu tens dins i que fa coses que tu no saps que està fent.
Codi font: és el codi que escriuen els informàtics, mai es podrà modificar. Per modificar el programa hem de tenir accés al codi font. El codi font descriu pàgines.
Tenim accés al codi lliure en un programa lliure.
Els ordinadors Apple (Mac os) no van amb windows.
Una empresa que té un programador pot agafar el gimp i fer una modificació de codi font. Pot quedar incorporat al programa oficial.
Softtónic: pàgina de descàrrega de programes.
No tot el que és propietari és de pagament ni tot el que és lliure és gratuït.
En alguns països el windows i el word s’han regalat.
Programes privatius o convencionals: no son lliures.
Alguns no es paguen perquè son demos o perquè tenen un funcionament de 60 o 90 dies o perquè el autor no vol cobrar res.
Puc fer un programa lliure però decidir que el codi font me’l quedo.
SOURCEFORGE.NET: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l’actualitat.
Aquest programa el vam utilitzar per baixar el Audacity.
Aquest programa ens permet descarregar-nos els programes lliures que fan els programadors.
Si mirem l’Audacity veiem que tenim accés al codi font. Si vols configurar l’Audacity ens hem de baixar el codi font.
Quan trobem a una web una imatge que està publicada i no hi ha accés amb password, la podem copiar i utilitzar en els nostres treballs??? (típica pregunta trampa).
Si que podem, però legalment si no hi ha password. La llei diu que tot el que fem les persones té una autoria i això ho protegeix la llei.
Diferències entre copyleft i copyright: el copyright és un ampli ventall de drets. Una de les maneres de normalititzar el copyright seria via creative commons. Tant el copyleft com el copyright son maneres diferents de llicenciar una obra.
Què és el Creative commons? Ofereix un ventall de llicències que abarquen des del restrictiu “tots els drets reservats” fins el domini públic. Creative commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
domingo, 25 de noviembre de 2007
DIMARTS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2007
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
jueves, 22 de noviembre de 2007
DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2007
PRIMERA SESIÓ DEL POWERPOINT
Els powerpoints els podem fer servir a l’escola com a eina de relaxació. El powerpoint va molt lligat als educlips.
Com a objecte una diapositiva porta: imatge i so.
Transició: és de la manera en que arriben les diapositives a la pantalla. Quan sempre tenim la mateixa transició serà un powerpoint monòton.
Quan trobem un enfonsat negre significa un tall, però no és massa cridaner ,es tracta d’això, perquè volem transmetre una emoció tranquil·la en tot moment.
Les transicions afecten directament a les diapositives.
VÍDEO RITUAL RELIGIÓS I RITUAL SECULAR
Es tracta d’un vídeo motivador. Ens transmet coneixements i emocions. Volem treballar l’esport en relació al món d’avui en dia (de creences). No és un powerpoint clàssic.
Aquest powerpoint té animacions.
Accions: quan fem clic a sobre d’un objecte tenim so, ens anem a altre diapositiva, anem a internet. Les accions sempre s’apliquen a un objecte.
EXERCICI A CLASSE
Avui a classe el Jordi ens a fet fer un powerpoint. Ens ha donat el fons d’una selva i a partir d’aquí el demés ho fem nosaltres seguint els següents punts:
1) En aquest powerpoint hi ha d’haver dos nens. Pel davant dels nens passa un lleó i fa rugit.
2) Després ja sense el lleó, quan cliquem sobre un nen dirà una cosa i quan cliquem sobre l’altre dirà una altra cosa.
3) Amb el programa Avdacity hem de gravar les veus dels nens i del lleó.
4) Els dos nens han de ser a una sola animació.
5) El so l’exportem amb el format wav.
PRIMERA SESIÓ DEL POWERPOINT
Els powerpoints els podem fer servir a l’escola com a eina de relaxació. El powerpoint va molt lligat als educlips.
Com a objecte una diapositiva porta: imatge i so.
Transició: és de la manera en que arriben les diapositives a la pantalla. Quan sempre tenim la mateixa transició serà un powerpoint monòton.
Quan trobem un enfonsat negre significa un tall, però no és massa cridaner ,es tracta d’això, perquè volem transmetre una emoció tranquil·la en tot moment.
Les transicions afecten directament a les diapositives.
VÍDEO RITUAL RELIGIÓS I RITUAL SECULAR
Es tracta d’un vídeo motivador. Ens transmet coneixements i emocions. Volem treballar l’esport en relació al món d’avui en dia (de creences). No és un powerpoint clàssic.
Aquest powerpoint té animacions.
Accions: quan fem clic a sobre d’un objecte tenim so, ens anem a altre diapositiva, anem a internet. Les accions sempre s’apliquen a un objecte.
EXERCICI A CLASSE
Avui a classe el Jordi ens a fet fer un powerpoint. Ens ha donat el fons d’una selva i a partir d’aquí el demés ho fem nosaltres seguint els següents punts:
1) En aquest powerpoint hi ha d’haver dos nens. Pel davant dels nens passa un lleó i fa rugit.
2) Després ja sense el lleó, quan cliquem sobre un nen dirà una cosa i quan cliquem sobre l’altre dirà una altra cosa.
3) Amb el programa Avdacity hem de gravar les veus dels nens i del lleó.
4) Els dos nens han de ser a una sola animació.
5) El so l’exportem amb el format wav.
PRÀCTICA AMB EL PINACLE 12 DE NOVEMBRE
Hola a tots!!! Ja hem acabat la nostra gran obra. Hem trigat bastant a fer-ho. Primer vam passar tota un hora per gravar el vídeo, després una hora i mitja per editar-ho i una hora i mitja per posar la música i els arregles. I per acaba uns 15 minutets per penjar el vídeo a internet. Bueno us passo el enllaç, espero que us agradi!!
Hola a tots!!! Ja hem acabat la nostra gran obra. Hem trigat bastant a fer-ho. Primer vam passar tota un hora per gravar el vídeo, després una hora i mitja per editar-ho i una hora i mitja per posar la música i els arregles. I per acaba uns 15 minutets per penjar el vídeo a internet. Bueno us passo el enllaç, espero que us agradi!!
lunes, 19 de noviembre de 2007
jueves, 15 de noviembre de 2007
DILLUNS 12 DE NOVEMBRE DEL 2007
Hola a tots!!! Avui em dedicaré a passar els apunts del passat dilluns sobre el tema 8 del Cabero sobre el vídeo a l'ensenyament que vam fer a classe. Aquest tema no es massa difícil però amb tanta matèria em faig un embolic!!!
TEMA 8. EL VÍDEO A L'ENSENYAMENT I A LA FORMACIÓ
VÍDEO A CLASSE “Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts”
El vídeo tracta sobre dos animalets que es barallen, al principi es barallen perquè tots dos volen el mateix insecte, però tal com va transcorrent el temps el que volen els dos animalets és que els demés animals els mirin. Això és el reconeixement dels demés. La gent espera que guanyi algun dels dos. No barallen per el menjar sinó per el respecte dels altres i per el reconeixement.
El Educlip que hem vist ens transmet una història. Ens transmet companyerisme, saber compartir. Per salvar-te la vida de vegades t’has d’aliar amb els teus enemics.
Aquest vídeo el podem relacionar amb un dels apartats del T: 8 del Cabero.
3.2. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO MOTIVADOR
El segundo uso que los profesores hacen del vídeo es para motivar a sus estudiantes. Tal utilización no sólo debe centrarse únicamente en materiales producidos, bien comercialmente o por el profesor, sino también incorporado directamente la cámara en clase. Diferentes propuestas en las cuales puede ser introducido el vídeo en educación primaria:
- El videoacertijo: se graban objetos, cuerpos, etc, que sean difíciles de reconocer desde muy cerca. Buscando en su introducción que los alumnos acierten el objeto grabado.
- El videoenigma: semejante al anterior, pero en la grabación se va abriendo progresivamente el zoom hasta se descubra el objeto completo.
- Relatos en cadeneta: el alumno o el profesor delante de la cámara empieza a contar un relato, que dura un tiempo fijado con anterioridad, a éste le sigue otro alumno que debe continuar la historia.
- Videoanimación: prepara la cámara para que grabe cada cierto tiempo, los alumnos realizarán una serie de acciones que posteriormente serán observadas de forma conjunta en clase.
Sirven no sólo para motivar y animar a los alumnos en clase, sino también, para crear una dinámica participativa, y perfeccionar determinadas habilidades expresivas y perceptivas. Al mismo tiempo aprenden a dominar nuevas herramientas de comunicación.
Al principi el vídeo emocionalment és un tros agradable de mirar, quan comencen els problemes la música canvia. A mida que es barallen més s’introdueixen percussions. Al final acaba emocionalment amb ocellets i un saxofon que dóna tranquil·litat.
Ens predisposen a tractar el tema del companyerisme i les baralles a l’aula. Aquest vídeo també ho poden fer els alumnes.
Un vídeo de llenguatge audiovisual és clarament un vídeo amb informació. El vídeo com a transmissor de la informació. Per exemple: “erase una vez la vida”.
Els documents de la televisió tenen un objectiu: vendre el vídeo. Fan un espectacle que ens agradi per a comprar el vídeo.
VÍDEO A CLASSE “Mesurar el temps”
Utilitza el llenguatge audiovisual, fa animacions. I utilitza la redundància. Ens explica per a que serveix el rellotge. Es una explicació circular, tota la estona parla del mateix tema, del temps.
3.3. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE CONOCIMIENTO
Els alumnes analitzen, intervenen i creen informació, les transformen en coneixement. Passem de ser receptors a productors.
3.4. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE EVALUACIÓN
Jo hem gravo fent un exercici i m’ho passo a camera lenta per veure en que cosa fallo. Ens serveix per saber quines coses he de millorar o quines coses faig bé.
3.5 COMO INSTRUMENTO DE COMUNICACIÓN Y ALFABETIZACIÓN ICÓNICA DE LOS ESTUDIANTES
Si no conec el llenguatge audiovisual no puc produir un bon vídeo.
Hola a tots!!! Avui em dedicaré a passar els apunts del passat dilluns sobre el tema 8 del Cabero sobre el vídeo a l'ensenyament que vam fer a classe. Aquest tema no es massa difícil però amb tanta matèria em faig un embolic!!!
TEMA 8. EL VÍDEO A L'ENSENYAMENT I A LA FORMACIÓ
VÍDEO A CLASSE “Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts”
El vídeo tracta sobre dos animalets que es barallen, al principi es barallen perquè tots dos volen el mateix insecte, però tal com va transcorrent el temps el que volen els dos animalets és que els demés animals els mirin. Això és el reconeixement dels demés. La gent espera que guanyi algun dels dos. No barallen per el menjar sinó per el respecte dels altres i per el reconeixement.
El Educlip que hem vist ens transmet una història. Ens transmet companyerisme, saber compartir. Per salvar-te la vida de vegades t’has d’aliar amb els teus enemics.
Aquest vídeo el podem relacionar amb un dels apartats del T: 8 del Cabero.
3.2. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO MOTIVADOR
El segundo uso que los profesores hacen del vídeo es para motivar a sus estudiantes. Tal utilización no sólo debe centrarse únicamente en materiales producidos, bien comercialmente o por el profesor, sino también incorporado directamente la cámara en clase. Diferentes propuestas en las cuales puede ser introducido el vídeo en educación primaria:
- El videoacertijo: se graban objetos, cuerpos, etc, que sean difíciles de reconocer desde muy cerca. Buscando en su introducción que los alumnos acierten el objeto grabado.
- El videoenigma: semejante al anterior, pero en la grabación se va abriendo progresivamente el zoom hasta se descubra el objeto completo.
- Relatos en cadeneta: el alumno o el profesor delante de la cámara empieza a contar un relato, que dura un tiempo fijado con anterioridad, a éste le sigue otro alumno que debe continuar la historia.
- Videoanimación: prepara la cámara para que grabe cada cierto tiempo, los alumnos realizarán una serie de acciones que posteriormente serán observadas de forma conjunta en clase.
Sirven no sólo para motivar y animar a los alumnos en clase, sino también, para crear una dinámica participativa, y perfeccionar determinadas habilidades expresivas y perceptivas. Al mismo tiempo aprenden a dominar nuevas herramientas de comunicación.
Al principi el vídeo emocionalment és un tros agradable de mirar, quan comencen els problemes la música canvia. A mida que es barallen més s’introdueixen percussions. Al final acaba emocionalment amb ocellets i un saxofon que dóna tranquil·litat.
Ens predisposen a tractar el tema del companyerisme i les baralles a l’aula. Aquest vídeo també ho poden fer els alumnes.
Un vídeo de llenguatge audiovisual és clarament un vídeo amb informació. El vídeo com a transmissor de la informació. Per exemple: “erase una vez la vida”.
Els documents de la televisió tenen un objectiu: vendre el vídeo. Fan un espectacle que ens agradi per a comprar el vídeo.
VÍDEO A CLASSE “Mesurar el temps”
Utilitza el llenguatge audiovisual, fa animacions. I utilitza la redundància. Ens explica per a que serveix el rellotge. Es una explicació circular, tota la estona parla del mateix tema, del temps.
3.3. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE CONOCIMIENTO
Els alumnes analitzen, intervenen i creen informació, les transformen en coneixement. Passem de ser receptors a productors.
3.4. EL VÍDEO COMO INSTRUMENTO DE EVALUACIÓN
Jo hem gravo fent un exercici i m’ho passo a camera lenta per veure en que cosa fallo. Ens serveix per saber quines coses he de millorar o quines coses faig bé.
3.5 COMO INSTRUMENTO DE COMUNICACIÓN Y ALFABETIZACIÓN ICÓNICA DE LOS ESTUDIANTES
Si no conec el llenguatge audiovisual no puc produir un bon vídeo.
viernes, 9 de noviembre de 2007
DIMECRES, 07 DE NOVEMBRE DEL 2007
CONFERÈNCIA EDUCLIP DE JOAN FERRÉS
NECESSITAT DE MEDIACIÓ
Las tecnologies poder fer de mediador. Poden ser la solució per optimitzar els processos de aprenentatge. Pot ser negatiu amb el fetitxisme de la tecnologia. Pensar que per ser efectiu només cal que el missatge sigui transmès per una tecnologia. El zapping demostra el fracàs del fetitxisme de la tecnologia. Un exemple: els polítics.
L’important és saber utilitzar la potencialitat de les noves tecnologies. El èxit és saber extreure el màxim de potencialitat de les noves tecnologies.
Thomas Jefferson: El fracàs en l’animació lectora. “On la premsa és lliure i tot home és capaç de llegir, tot està salvat”.
- A principis de S.XX: hi havia a Espanya un 60% de persones analfabetes.
- A principis de S.XXI: hi ha a Espanya un 50% de persones que no llegeixen.
Si no tenim coses interessants que dir. Si no sabem dir-les de manera interessant, no serveix de res. Hem de tenir continguts. El que de vegades falla és la manera d’explicar els continguts.
L’EMOCIÓ COM A PROBLEMA
Les emocions son un problema, el problema és que no sabem raonar.
La negativitat de l’emoció: ens defineix la racionalitat. Això és el que ens fa ser persones. L’emoció com a obstacle com a interferència negativa. A més grau d’emotivitat, menys de racionalitat. Hem de prendre les decisions amb la ment freda. Exemple: el crim passional.
Niels Bohr: científic. “Dos tipus de veritat: trivials, on l’oposat és òbviament absurd, i profundes, reconegudes perquè el contrari és també una veritat profunda”
A continuació tenim dos exemples de accidents al cervell:
Antonio Damasio: Phineas Gage era un home que treballava als ferrocarrils va tenir un accident, una barra li va travessar el cervell. A partir d’aquest moment l’home no podia prendre decisions adequades, era immadur...
Hanna Damasio: Eliot es va danyar el cervell emocional. Aquest home perdia la feina i era incapaç de prendre decisions.
El que sembla perjudicial per a la racionalitat resulta ser l’únic què pot fer-la possible. Si el cervell emocional no funciona nosaltres seriem persones immadures.
Joseph LeDoux: “Freud tenia raó quan va descriure la consciència com la punta de l’iceberg mental”.
“La connectivitat de l’amígdala amb l’escorça no és simètrica. L’habilitat de l’amígdala per controlar l’escorça és molt superior a l’habilitat de l’escorça per controlar l’amígdala”.
Analogia de l’autopista i les vies comarcals. El cervell racional intenta controlar l’amígdala.
LA POTENCIALITAT DINÀMICA DE LA EMOCIÓ
Rita Carter: “El sistema límbic és la central energètica del cervell, generadora de les apetences, impulsos, emocions i estats d’ànim que dirigeix la nostra conducta”.
A la vida hi ha gent què es mou per una idea o valor, aquesta persona té connexió amb el cervell emocional.
El cervell humà controla l’organisme mitjançant un sistema molt elaborat, semblant al de “la pastanaga lligada al pal”.
La televisió funciona completament igual que al mecanisme de la pastanaga.
QUÈ PENSEN ELS PUBLICITARIS?
Marcal Moliné: “L’objectiu de la publicitat és fer que la gent canviï la seva manera de pensar”.
Centrem els missatges en els continguts. Per exemple: un publicitari vol anunciar un citroën xantia, 15 dels 20 segons del anunci els dedica a ensenyar a la Claudia Schiffer. El receptor vol veure la Claudia Schiffer no el cotxe.
Eco: “A l’era de les comunicacions les batalles es guanyen des del receptor”.
“Una persona cotilla parla d’altres”.
“Una persona pesada parla d’ella mateixa”.
“Una persona de cultura parla de la realitat”.
“Un comunicador eficaç li parla a vostè de vostè”
CITA: m’encanten les freses amb nata però per una raó què desconeixo els peixos prefereixen llambrics per això quan vaig a pescar no poso freses poso llambrics. “creativitat”.
El publicitari a comprovat que si es fan anuncis molt sofisticats aquests anuncis no funcionen. El publicitari ha d’aconseguir atreure al públic per a que arribi fins aquí.
“El gran objectiu es convertir l’objecte de coneixement en un objecte de desig”.
Exemple: agafem el futbol (desig del receptor) per informar d’una altre cosa.
CONFERÈNCIA EDUCLIP DE JOAN FERRÉS
NECESSITAT DE MEDIACIÓ
Las tecnologies poder fer de mediador. Poden ser la solució per optimitzar els processos de aprenentatge. Pot ser negatiu amb el fetitxisme de la tecnologia. Pensar que per ser efectiu només cal que el missatge sigui transmès per una tecnologia. El zapping demostra el fracàs del fetitxisme de la tecnologia. Un exemple: els polítics.
L’important és saber utilitzar la potencialitat de les noves tecnologies. El èxit és saber extreure el màxim de potencialitat de les noves tecnologies.
Thomas Jefferson: El fracàs en l’animació lectora. “On la premsa és lliure i tot home és capaç de llegir, tot està salvat”.
- A principis de S.XX: hi havia a Espanya un 60% de persones analfabetes.
- A principis de S.XXI: hi ha a Espanya un 50% de persones que no llegeixen.
Si no tenim coses interessants que dir. Si no sabem dir-les de manera interessant, no serveix de res. Hem de tenir continguts. El que de vegades falla és la manera d’explicar els continguts.
L’EMOCIÓ COM A PROBLEMA
Les emocions son un problema, el problema és que no sabem raonar.
La negativitat de l’emoció: ens defineix la racionalitat. Això és el que ens fa ser persones. L’emoció com a obstacle com a interferència negativa. A més grau d’emotivitat, menys de racionalitat. Hem de prendre les decisions amb la ment freda. Exemple: el crim passional.
Niels Bohr: científic. “Dos tipus de veritat: trivials, on l’oposat és òbviament absurd, i profundes, reconegudes perquè el contrari és també una veritat profunda”
A continuació tenim dos exemples de accidents al cervell:
Antonio Damasio: Phineas Gage era un home que treballava als ferrocarrils va tenir un accident, una barra li va travessar el cervell. A partir d’aquest moment l’home no podia prendre decisions adequades, era immadur...
Hanna Damasio: Eliot es va danyar el cervell emocional. Aquest home perdia la feina i era incapaç de prendre decisions.
El que sembla perjudicial per a la racionalitat resulta ser l’únic què pot fer-la possible. Si el cervell emocional no funciona nosaltres seriem persones immadures.
Joseph LeDoux: “Freud tenia raó quan va descriure la consciència com la punta de l’iceberg mental”.
“La connectivitat de l’amígdala amb l’escorça no és simètrica. L’habilitat de l’amígdala per controlar l’escorça és molt superior a l’habilitat de l’escorça per controlar l’amígdala”.
Analogia de l’autopista i les vies comarcals. El cervell racional intenta controlar l’amígdala.
LA POTENCIALITAT DINÀMICA DE LA EMOCIÓ
Rita Carter: “El sistema límbic és la central energètica del cervell, generadora de les apetences, impulsos, emocions i estats d’ànim que dirigeix la nostra conducta”.
A la vida hi ha gent què es mou per una idea o valor, aquesta persona té connexió amb el cervell emocional.
El cervell humà controla l’organisme mitjançant un sistema molt elaborat, semblant al de “la pastanaga lligada al pal”.
La televisió funciona completament igual que al mecanisme de la pastanaga.
QUÈ PENSEN ELS PUBLICITARIS?
Marcal Moliné: “L’objectiu de la publicitat és fer que la gent canviï la seva manera de pensar”.
Centrem els missatges en els continguts. Per exemple: un publicitari vol anunciar un citroën xantia, 15 dels 20 segons del anunci els dedica a ensenyar a la Claudia Schiffer. El receptor vol veure la Claudia Schiffer no el cotxe.
Eco: “A l’era de les comunicacions les batalles es guanyen des del receptor”.
“Una persona cotilla parla d’altres”.
“Una persona pesada parla d’ella mateixa”.
“Una persona de cultura parla de la realitat”.
“Un comunicador eficaç li parla a vostè de vostè”
CITA: m’encanten les freses amb nata però per una raó què desconeixo els peixos prefereixen llambrics per això quan vaig a pescar no poso freses poso llambrics. “creativitat”.
El publicitari a comprovat que si es fan anuncis molt sofisticats aquests anuncis no funcionen. El publicitari ha d’aconseguir atreure al públic per a que arribi fins aquí.
“El gran objectiu es convertir l’objecte de coneixement en un objecte de desig”.
Exemple: agafem el futbol (desig del receptor) per informar d’una altre cosa.
viernes, 2 de noviembre de 2007
31 D’OCTUBRE DEL 2007
Hola a tots!!!!
Ja fa dies que no escric res de res però es que ara a noves tecnologies la classe s’ha dividit en dos grups, això ho fa el Jordi perquè ens està ensenyant a editar un vídeo en un màxim de 3 minuts sobre alguna cosa que hàgim gravat. Avui ens ha tocat als grups 5,6,7 i 8.
En Jordi ens ha explicat que el format DV és un format no comprimit. Cada segon grava 25 imatges i a més a més a cada imatge grava la informació.
Amb el format JPG comprimim reduint els colors . El so del mp3 es comprimeix quan deixa de gravar certes parts de l’ona que nosaltres no podem sentir.
Quan tenim un format intel·ligent ens gravarà un mateix fons una sola vegada.
El DV ens ocupa 100MB/min, cada minut ens ocuparà 100MG, això serà molt.
Desprès ens ha explicat els passos a seguir per poder editar el vídeo:
1) copiem l’informació.
2) Retallem i ordenem escenes
3) Transicions (escena de un pas a l’altre)
4) Efecte
5) Musica
6) Altres sons
7) Imatges fixes
8) Títols (mínim tres títols)
9) Treballar amb projecte de pinacle
Altres informacions:
Quan treballo en format DV no perdo ni guanyo qualitat.
També ens ha dit el Jordi que treballarem amb el format gran (30MG) i el petit de menys d’un MG per poder enviar per correu. Baixarem la grandària del vídeo i el comprimim molt.
2) Retallem i ordenem escenes
3) Transicions (escena de un pas a l’altre)
4) Efecte
5) Musica
6) Altres sons
7) Imatges fixes
8) Títols (mínim tres títols)
9) Treballar amb projecte de pinacle
Altres informacions:
Quan treballo en format DV no perdo ni guanyo qualitat.
També ens ha dit el Jordi que treballarem amb el format gran (30MG) i el petit de menys d’un MG per poder enviar per correu. Baixarem la grandària del vídeo i el comprimim molt.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)