DIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DE 2007
EXPOSICIÓ DE TICE
JOAN CARLES MÈLICH. L’EDUCACIÓ POSTMODERNA
PRIMERA PART: UNA PEDAGOGIA NARRATIVA
Es pot educar avui com si en el segle XX no hagués passat el que va passar?
Fenòmens totalitaris en els camps d’extermini. La modernitat va ser una de les coses que va fer que es matés a Auswitch.
La pedagogia narrativa, no és ni una pedagogia metafísica ni una pedagogia tecnològica. La pedagogia tecnològica no té res a veure amb la pedagogia a l’educació. L’ús de les noves tecnologies a l’educació com tot instrument pot ser utilitzat bé o malament. La tecnologia és un llenguatge i el llenguatge no és només un instrument de comunicació, és una forma de vida. El problema és com la tecnologia ens utilitza a nosaltres. El llenguatge no és neutral. La tecnologia imposa un valor, la velocitat. La reivindicació de la lentitud, les coses més importants de la vida humana necessiten temps. La pedagogia narrativa, no pretén ser tecnologia ni metafísica.
Tota metafísica creu que hi ha algun punt de referència transcendent en l’espai i el temps, és a dir fix. Existeix alguna cosa que com transcendeix en l’espai i el temps, no canvia. Això és la metafísica. La metafísica creu que el nord existeix, però perquè existeix aquest punt.
En la pedagogia narrativa, si existeix alguna cosa més allà del espai i el temps, només pot ser conegut en l’espai i en el temps.
SEGONA PART: PER UNA EDUCACIÓ EN LA POSTMODERNITAT
La postmodernitat es contraposaria a la premodernitat i a la modernitat.
La qüestió del temps, en la premodernitat a occident des de Plató segle Va.c fins al renaixement de les tres dimensions del temps la més important és el passat. Tota l’obra de Plató en el fons és una nostàlgia del paradís perdut. L’ànima és preexistent al cos. La vida què és? Un intent de recuperar aquell passat. L’element clau de la filosofia platònica és la reminiscència, és a dir la memòria. Hi ha un absolut, però un absolut que s’ha perdut, un paradís que s’ha perdut. Sempre tornem a l’origen. L’absolut s’instal·la en el passat. El naixement és la caiguda i el cos és un principi del mal. Es defensa sobretot l’ànima. El fonamental és el passat. Això “s’acaba” en el renaixement, és a dir a la modernitat, al S.XV fins a mitjans del S.XIX.
Què passa en la modernitat? Aquell absolut del passat ja no estarà en el passat. S’instal·la en el futur. De les tres dimensions del temps el important estarà en el futur. Hem de fabricar el paradís. Encara no hi és. Hem d’arribar a una societat bona. El paradís està en el futur. Anem a algun lloc. La modernitat veu que allò que és utòpic pot arribar a existir. La utopia no és definitivament utòpic, podem arribar a una societat justa. Creu en el progrés. És un gran defensor de la memòria. El final de la història és quan arribem al paradís.
A la segona part del S.XIX entra en crisi aquesta visió de modernitat. Això canvia amb Nietzsche. És un autor que forja un text molt famós “l’home boig” on explica que Déu a mort. Deixem de creure en la figura de Déu. Ara no tenim un punt de referència absolut ni en el passat ni en el futur.
Hem deixat de tenir uns interessos fixos. Només ens queda el punt del present, “la tirania del moment”, no anem en lloc. És la fi de la autopia. Hem perdut aquest paradís.
Arribem al estat totalitari, és quan diem que estàs en el paradís, al món perfecte.
TERCER PUNT: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA PEDAGOGIA NARRATIVA
Respecte al temps en front de la postmodernitat. Una pedagogia narrativa no és una pedagogia del passat, present i futur. És una pedagogia que creu en tot present, passat i futur per bé o per malament. És una pedagogia que diu que en aquest moment present hi ha un passat que per bé o per mal no està del tot passat, però no és una memòria que diu “cualquier tiempo pasado fué mejor”. En aquest present hi ha passat i no podrem entendre aquest present sense el passat, per això és important la memòria.
És una autopia negativa perquè és una societat que no volem construir. No tinc molt clar quina és la societat bona, però si que sé quina és la societat dolenta.
S’anomena narrativa per la importància del relat i de la ètica. Entén que el present no es pot entendre sense el passat. La memòria ocupa un lloc fonamental. Defensa una ètica negativa, aquella ètica que entén que la veu de la ètica no es pot establir a priori com un conjunt de deures, no puc decidir si una cosa està bé o no. La narrativa singular. Cada individu és diferent.
Memòria, testimoni, singularitat, ètica i en definitiva compassió. La compassió el que vol dir que jo pateixo amb tu. El teu dolor i el teu sofriment és el meu dolor i el meu sofriment. Compassió es posar-se al costat de l’altre. És una pedagogia de l’acompanyament, de la carícia, del tacte. Les persones que tenen tacte son persones oportunes. No es pot ensenyar ensenyant.
sábado, 15 de diciembre de 2007
DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2007
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
XTEC
És una pàgina que té la finalitat de dotar uns reculls de recursos didàctics.
Dins d’aquesta pàgina tenim diferents apartats que són:
Escola oberta: Trobem informació d’assignatures de primària i secundària. Podem accedir a elles amb continguts i exercicis.
Formació permanent: Té la funció de dinfondre les activitats del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació, adreçades al professorat de tots els nivells i així facilitar la inscripció del professorat a les activitats.
Serveis educatius: Serveis que ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació.
Webs de centres: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Estudis: Apareixen les pàgines webs de tots els centres educatius de Catalunya.
Donar una volta al món: Aquesta pàgina en porta a webs d’associacions i entitats, recursos per a l’aula, serveis els centres.
Punt de trobada: Aquesta secció dóna a conèixer activitats de participació al professorat i l’alumnat, experiències i projectes de cooperació. També incorpora experiències innovadores i materials específics procedents d’actuacions i projectes centrals en la difusió i la promoció de les tecnologies de la informació a l’educació.
L’atenció al usuari: Dona suport tècnic en tecnologies de la informació dels centres educatius i usuaris de XTEC.
Aquests són alguns dels apartats que trobem dins la pàgina de XTEC.
El programa d’informàtica Educativa (PIE) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l’oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l’alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d’Internet.
Es donen tres dades personals:
- Identificador
- La contrasenya
- L’adreça de correu o e-mail
EXERCICIS XTEC:
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
1. Vol fer una classe de jocs per cicle inicial i no té cap idea.
http://www.xtec.es/~mescoi/
En aquest enllaç podem trobar la resposta de la primera pregunta.
2. Com podem saber quan són les proves d’accés a cicles formatius.
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
quan estem dins d’aquesta pàgina, anem a la part esquerra superior i la primera opció que tenim, cicles formatius és on tenim que clicar. Després ens anem a un apartat dins de la pàgina cicles formatius que diu, proves d’accés. Quan hem clicat proves d’accés hem d’anar a convocatòria. Aquí trobarem el dia de les proves.
3. Mestre de primària de 37 anys especialitzada en educació física considera que les matemàtiques mai han sigut el seu fort, donat això té la necessitat de formar-se per a l’ensenyament de matemàtiques per poder orientar els seus alumnes.Tria el programa de formació de matemàtiques que creguis que és el més indicat i anomena els objectius generals i els seus continguts.
http://www.xtec.es/formacio/matematiques/progama_matematiques/index.htm
4. Una vegada ja teniu el títol de mestre voleu buscar informació sobre el projecte educatiu dels diferents centres de Catalunya.
http://www.xtec.es/cgi/cerca_centres
5. Com podem saber quines són les matèries o àrees obligatòries que s’han de fer dins de l’educació primària.
http://www.xtec.es/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
DIMARTS, 11 DE DESEMBRE DE 2007
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
PROJECTES TELEMÀTICS
Consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles.
OBJECTIUS
- Promoure el coneixement que volem ensenyar
- Fomentar el treball cooperatiu
- Incentivar l’ús de les Noves Tecnologies als centres educatius
- Impulsar la relació entre alumnes de diversos centres
FACTORS PER AFAVORIR UN SEGUIMENT CORRECTE
- Resoldre els dubtes. Comunicació amb el coordinador del projecte
- Cal facilitar als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats
- Treball amb altres alumnes virtuals
- El coneixement de les activitats per part dels mestres implicats
PASSOS A SEGUIR PER LA CREACIÓ D’UN PROJECTE TELEMÀTIC
- Triar la idea
- Inscripció al projecte
- Nomenar les persones responsables del projecte
INSCRIPCIÓ
- Es fa a través de l’espai web on hi trobem el formulari corresponent
EXEMPLES DE PROJECTES TELEMÀTICS:
http://www.escolacristiana.org/xarsec/comarques/
http://www.seccat.com/xarsec_projectes/nadal/nadal2003/llegirpostal.htm
martes, 11 de diciembre de 2007
DILLUNS, 10 DE DESEMBRE DE 2007
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
HIPERTEXTOS I WORLD WIDE WEB
La hipertextualitat fa possible l’escriptura de textos no lineals. L’escriptor hipertextual preveu que cada lector pot tenir interessos i coneixements diferents del tema sobre el que està escrivint. Partint d’aquesta premissa, l’escriptor crearà blocs de text i establirà enllaços entre els blocs. D’aquesta forma el futur lector podrà seguir el seu propi camí.
El lector hipertextual pot adaptar el seu text als seus interessos o bé a les seves necessitats d’aprenentatge.
La hipertextualitat no va lligada de manera unívoca amb les tecnologies de la informació, amb els documents electrònics. De fet, els seus orígens són molt anteriors als de l’aparició de la WWW.
Podem fer una enciclopèdia amb un desplegable. L’hipertext no és l’única manera d’accedir a la informació
Les aplicacions més grans de la hipertextualitat les trobem en suport digital, ja sigui en la WWW o bé en altres formats com ara els CD-ROM o els DVD.
A la WWW trobem les anomenades pàgines web i els llocs web (o websites) en els que les diverses pàgines web sovint estan relacionades hipertextualment.
Als CD-ROM’s o DVD’s podem trobar programes educatius, cursos d’idiomes, enciclopèdies multimèdia… on la informació pot estar en cert grau organitzada de manera hipertextual.
Hi ha diversos conceptes clau en relació a la hipertextualitat: Els blocs de text que restaran interconnectats entre sí s’anomenen lèxies i les interconnexions entre elles seran els nexes.
L’equivalent d’aquests termes a la WWW serien les pàgines web (lèxies) els hipervincles o links (nexes) i la navegació (trajectòria). El conjunt és un hipertext.
Per a la creació de documents hipertextuals es poden fer servir diversos programes informàtics. Els editors de text avançats (Microsoft Word) o bé els editors de pàgines i llocs web (Microsoft FrontPage o Dreamweaver).
L’hipertex, tal i com s’ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d’un text.
D’una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual.
Diferències entre una pàgina web i una arxiu html.
Una és pública i l’altre no. Tot el que publiquem a una pàgina web passa a tenir una adreça. El que guardem a un USB també té un nom, però un nom diferent com per exemple: E:, J:,…
DIMECRES, 05 DE DESEMBRE DE 2007
EL JCLIC
Avui hem tingut a classe una nova exposició, però aquesta vegada el tema era: el JCLIC.
Tota la informació que els companys han donat a classe la podreu trobar al següent enllaç: http://www.usuarios.lycos.es/juangam/jclcikes.htm
Aquí trobareu informació sobre què és el Jclic, com s’utilitza, els tipus d’activitats i activitats per cada cicle: infantil, primària i secundària. També podem trobar informació sobre les aules especials i com treballen amb cadascun dels nens que es troben allà. En aquest mateix apartat on parla de les aules especials també trobem un vídeo explicatiu sobre l’aula d’acollida.
Bueno doncs això és tot sobre la classe donada avui. Bueno també dir, que ha sigut una exposició d’allò més original i dinàmica. M’agradat molt!!!
EL JCLIC
Avui hem tingut a classe una nova exposició, però aquesta vegada el tema era: el JCLIC.
Tota la informació que els companys han donat a classe la podreu trobar al següent enllaç: http://www.usuarios.lycos.es/juangam/jclcikes.htm
Aquí trobareu informació sobre què és el Jclic, com s’utilitza, els tipus d’activitats i activitats per cada cicle: infantil, primària i secundària. També podem trobar informació sobre les aules especials i com treballen amb cadascun dels nens que es troben allà. En aquest mateix apartat on parla de les aules especials també trobem un vídeo explicatiu sobre l’aula d’acollida.
Bueno doncs això és tot sobre la classe donada avui. Bueno també dir, que ha sigut una exposició d’allò més original i dinàmica. M’agradat molt!!!
martes, 4 de diciembre de 2007
DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2007
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
DIMARTS, 04 DE DESEMBRE DEL 2007
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
DILLUNS, 03 DE DESEMBRE DEL 2007
CACERES DEL TRESOR I WEBQUEST
CACERES DEL TRESOR:
1.- Quina és l'estructura d'una cacera del tresor?
1.- Introducció: activitat que farem. Hem d’intentar que sigui divertida.
2.- Preguntes: farem un llistat de preguntes per contestar.
a) Preguntes directes: son preguntes per alumnes més petits. Hauríem de copiar preguntes directes del link per després transformar-les en preguntes directes.
b) Preguntes que impliquen activitats més complexes per alumnes més grans. Farem preguntes més complexes, com podrien ser de comprensió o de comparacions. Si fem preguntes curtes haurien de contestar-les ràpidament.
3.- Recursos: consisteix en una llista de pàgines web perquè el alumne pugui respondre les preguntes o realitzar les activitats.
4.- La gran pregunta: es per els alumnes més grans. Aquesta pregunta no la podran trobar en cap web, aquesta pregunta la trobaran en les preguntes anteriors i de lo après. En aquesta resposta podran posar la seva valoració personal. Seria com una espècie de conclusió.
5.- Avaluació: s’avaluarà segons el grau d’originalitat, de treball en equip…
2.- Quines característiques tenen les caceres del tresor?
- Són fàcils de crear i les búsquedes que han de fer els alumnes son divertides.
- Ens pot servir per poder consolidar els coneixements dels nostres alumnes i ofereixen als alumnes coneixements tecnològics.
- Es poden utilitzar com a activitats que impliquin a tota la clase, individualment o en grup.
- Es poden adaptar a moltes circumstàncies. Per a petits i per a grans. Als petits farem preguntes simples I al costat el link per poder respondre mentre que als més grans farem preguntes més generals I que ells mateixos trobin on buscar les respostes.
- És una manera divertida I trenca la classe tradicional, milloren la lectura i l’escriptura. I millora la destresa mental i operativa.
- Evitem que els alumnes facin “surfing” per la xarxa.
- Permet que el alumne conegui la possibilitat que li ofereix la xarxa per una solució ràpida.
3.- Què comporta respondre a la gran pregunta?
Amb la gran pregunta els alumnes no podran trobar la resposta a la web. Es tracta de respondre havent contestant abans a les altres. Aquí podran posar la seva opinió personal sobre el tema que ha buscat. Pretén que valoris o reflexionis sobre tot el que hem anat contestant. Aquesta resposta serà subjectiva.
4.- Cerca un exemple de cacera de tresors.
http://www.aula21.net/orientacion/oriwebquest/index.htm
http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reciclaje.html
WEBQUEST:
1.- Qui és el creador i què va aportar?
El model de Webquest va ser desenvolupat per Bernie Dodge en 1995 que ho va definir com una activitat orientada a la investigació on tota o gairebé tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos de la Web.
2.- Defineix què és una webquest.
Una WebQuest es construït al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer una mica amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciats de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola. Aquest model permet que l'alumne elabori el seu propi coneixement al mateix temps que porta a terme l'activitat. L'alumne navega per la web amb una tasca en ment. L'objectiu és que empri el seu temps de la forma més eficaç, usant i transformant la informació i no buscant-la.
3.- Quins elements té un webquest?
Introducció: Estableix el marc i aporta alguna informació antecedent.
Tasca: El resultat final de l'activitat que els alumnes van a portar a terme.
Processos: Descripció dels passos a seguir per a portar a terme les tasca. Inclou els recursos i el andamiaje (scaffolding).
Recursos: Selecció d'enllaços als llocs d'interès per a trobar la informació rellevant. Aquest element forma part de l'apartat del procés.
Avaluació: Explicació de com serà avaluada la realització de la tasca.
Conclusió: Recorda el que s'ha après i anima a continuar amb l'aprenentatge.
4.- Cerca un exemple de webquest.
http://batiburrillo.net/webquest/webquest03/php
LA GRAN PREGUNTA.
Trobeu 3 diferències i 3 semblances de les caceres del tresor i els webquest!
DIFERÈNCIES:
- Les caceres es poden fer tan individualment i en grup i les webquest en grup.
- El webquest te ja un criteri de avaluació i les caceres és molt més directe i es molt mes complet.
- La estructura.
SEMBLANCES:
- Finalitats educatives.
- Les dues utilitzen el recurs web a partir d’internet.
- Les dues tenen una estructura molt clara. Son diferents però amb estructures bàsiques.
DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2007
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)