23 d'octubre del 2007
Hola nois! avui hem estat mirant a classe el tema 10.1 del temari, els mitjans áudio-visuals. Ho teníem que tenir llegit per avui i el Jordi m'ha preguntat que si sabia el que eren les dimensions instrumental, semàntica i estètica, la veritat es que no me'n recordava perque quan hi ha tant de volum per llegir hi han coses que se m'obliden així que he contestat el que pensava que seria, però no he tingut sort. Encara que després el Jordi ens ha explicat amb un exemple el significat:
Ha posat d'exemple una taula i ha dit que el instrumental en la taula seria la fusta, en la semàntica el significat que li donem a la taula i l'estètica la bellesa de la taula.

En el cas del vídeo la dimensió instrumental será la il.luminació. Depen de com il.luminem l'escena será d'una manera o d'altre. Si l'escena té massa foscor será més misteriosa.

Després ens ha posat un vídeo on explicava els difents tipus de panoràmica, de plans i la diferència entre zoom i travelling.

El tràveling: és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril. El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.Hi ha molts tipus de tràveling:
- De profunditat d’avanç: la càmera es trasllada d’un pla llunyà a un de més proper.
- De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d’un punt proper a un de més llunyà.
- Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents.
- Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment.
- Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge.
A més del valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments.

El zoom: el zoom és una òptica de distància focal variable. El moviment del zoom s’anomena també tràvelling òptic, perquè en aquest cas el que es desplaça no és la càmera sinó l’òptica. El zoom permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. L’efecte visual no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s’apropen es comprimeixen.

En referència als diferents plans que n'hi han us comentare uns quants:
- Gran pla general (GPC): mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l’entorn prenen més importància que la persona. Té fonamentalment un valor descriptiu.
- Pla general (PG): mostra un escenari ampli el qual s’incorpora la persona. La figura humana ocupa entre una tercera i una quarta part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu.
- Pla de conjunt (PC): abraça un petit grup de persones o ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada dins d’un espai definit, però amb prou marge de moviment. Pot tenir bàsicament un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalment un valor dramàtic.
- Pla sencer (PS): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa sobre tot l’acció. Té un valor narratiu, però comença a potenciar ja el valor expressiu o dramàtic.
- Pla americà o tres quarts (PA): els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Es un enquadrament genuïnament cinematogràfic. Té un valor narratiu i dramàtic.
- Pla mitjà (PM): presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa sobretot la relació del personatge davant d’una realitat. Té un valor expressiu i dramàtic, però conserva encara un cert valor narratiu.
- Primer pla (PP): presenta el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l’espatlla. Interessa sobretot l’exploració de la interioritat del personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic.
- Primeríssim pla (PPP): mostra una part del rostre o del cos de la persona. Potencia el valor i extrema la capacitat de xoc en l’espectador.
- Pla detallat (PD): mostra un objecte o una part d’un objecte. S’incorpora com a pla d’inserció dins d’una narració. Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.

La panoràmica (PAN): es un moviment de rotació de la càmera. Sense desplaçar-se, la càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.
- La panoràmica horitzontal (PAN): és un moviment de rotació d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un objecte que es desplaça horitzontalment en l’espai, per explorar l’espai o bé com a recurs de transició; es fa a una velocitat molt ràpida i permet establir una relació dinàmica o de canvi comparatiu.
- La panoràmica vertical (PAN): és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.
- La panoràmica de balanceig: és un moviment de rotació similar al d’un bressol o al d’un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva.
Bueno nois això es un petit resum del que vem fer dimarts, encara que hi falten moltes més coses!!!
Fins demà.