DIMECRES, 05 DE DESEMBRE DE 2007
EL JCLIC
Avui hem tingut a classe una nova exposició, però aquesta vegada el tema era: el JCLIC.
Tota la informació que els companys han donat a classe la podreu trobar al següent enllaç: http://www.usuarios.lycos.es/juangam/jclcikes.htm
Aquí trobareu informació sobre què és el Jclic, com s’utilitza, els tipus d’activitats i activitats per cada cicle: infantil, primària i secundària. També podem trobar informació sobre les aules especials i com treballen amb cadascun dels nens que es troben allà. En aquest mateix apartat on parla de les aules especials també trobem un vídeo explicatiu sobre l’aula d’acollida.
Bueno doncs això és tot sobre la classe donada avui. Bueno també dir, que ha sigut una exposició d’allò més original i dinàmica. M’agradat molt!!!
martes, 11 de diciembre de 2007
martes, 4 de diciembre de 2007
DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2007
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
PASSOS PER PUJAR UNA ACTIVITAT JCLIC A LA NOSTRA WEB
Hola a tots!!!
He acabat el exercici que va posar el Jordi sobre crear un espai web gratuït a Yahoo.
He fet les tres activitats Jclic i després les he passat a format htm i les he pujat a la meva web. Ho he fet de la següent manera:
1) una vegada ja he fet les 3 activitats en Jclic en el mateix Jclic autor obro el meu projecte on dins hi seran les tres activitats.
2) Me’n vaig a eines i seguidament a creació de pàgina web.
3) A continuació s’obre una petita finestra que diu: creació d’una pàgina HTML amb un applet..., cliquem d’acord.
4) El següent pas es pujar a l’espai web el jclic_zip i el jclic_htm, ja que un sense l’altre no faran la seva funció.
5) Anem a www.es.yahoo.com/ i fico el meu ID, el meu password.
6) Clico a administrador de archivos.
7) Abrir administrador de archivos.
8) Carga fácil: cargar.
9) On posa navegar fiquem el jclic_zip i a l’altra casella de navegar fiquem el jclic_htm.
10) Només queda l’últim punt copiar la nostra direcció de web amb el projecte i pegar-ho al bloc.
Ja tenim a la nostra web les nostre activitats de Jclic i a la mateixa vegada al nostre
Bloc.
http://es.geocities.com/vanessita1707/projecte.htm
DIMARTS, 04 DE DESEMBRE DEL 2007
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
MINDMANAGER
- Minjet: empresa que crea aquest programa.
- Creació de mapes mentals.
- Senzill i esquematitzat.
- Capturar i organitzar informació.
- Programa de pagament, però amb el softònica versió de prova.
UTILITATS I FUNCIONAMENT EDUCATIVA
- Perquè els alumnes facin esquemes sobre temes.
- Que el professor ens expliqui un tema a partir d’un esquema, utilitzem el Mindmanager per prendre apunts.
- En comptes de demanar un treball, el professor demana un esquema.
- Les tasques que farem a classe.
- Aquest programa és molt útil per treballar amb els nens: IDEA PRINCIPAL.
CMAP TOOLS
- Mapes conceptuals
- Utilitza el Java
- Permet el treball local individual i facilita el treball en grup
- Possibilita enllaçar tot tipus d’arxius amb la possibilitat d’afegir informació contextual
MAPA CONCEPTUAL: és una tècnica usada per la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes interrelacionats. En la xarxa els nuclis representes els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes en forma de fletxes etiquetades. CMAP TOOLS.
ESQUEMA: és una expressió gràfica del subratllat que conté de forma sintetitzada les idees principals, idees secundàries i els detalls del text. MINDMANAGER.
Estructura cognitiva: ordre mental d’una estructura, a partir d’aquí podré aprendre conceptes i sistemes.
DILLUNS, 03 DE DESEMBRE DEL 2007
CACERES DEL TRESOR I WEBQUEST
CACERES DEL TRESOR:
1.- Quina és l'estructura d'una cacera del tresor?
1.- Introducció: activitat que farem. Hem d’intentar que sigui divertida.
2.- Preguntes: farem un llistat de preguntes per contestar.
a) Preguntes directes: son preguntes per alumnes més petits. Hauríem de copiar preguntes directes del link per després transformar-les en preguntes directes.
b) Preguntes que impliquen activitats més complexes per alumnes més grans. Farem preguntes més complexes, com podrien ser de comprensió o de comparacions. Si fem preguntes curtes haurien de contestar-les ràpidament.
3.- Recursos: consisteix en una llista de pàgines web perquè el alumne pugui respondre les preguntes o realitzar les activitats.
4.- La gran pregunta: es per els alumnes més grans. Aquesta pregunta no la podran trobar en cap web, aquesta pregunta la trobaran en les preguntes anteriors i de lo après. En aquesta resposta podran posar la seva valoració personal. Seria com una espècie de conclusió.
5.- Avaluació: s’avaluarà segons el grau d’originalitat, de treball en equip…
2.- Quines característiques tenen les caceres del tresor?
- Són fàcils de crear i les búsquedes que han de fer els alumnes son divertides.
- Ens pot servir per poder consolidar els coneixements dels nostres alumnes i ofereixen als alumnes coneixements tecnològics.
- Es poden utilitzar com a activitats que impliquin a tota la clase, individualment o en grup.
- Es poden adaptar a moltes circumstàncies. Per a petits i per a grans. Als petits farem preguntes simples I al costat el link per poder respondre mentre que als més grans farem preguntes més generals I que ells mateixos trobin on buscar les respostes.
- És una manera divertida I trenca la classe tradicional, milloren la lectura i l’escriptura. I millora la destresa mental i operativa.
- Evitem que els alumnes facin “surfing” per la xarxa.
- Permet que el alumne conegui la possibilitat que li ofereix la xarxa per una solució ràpida.
3.- Què comporta respondre a la gran pregunta?
Amb la gran pregunta els alumnes no podran trobar la resposta a la web. Es tracta de respondre havent contestant abans a les altres. Aquí podran posar la seva opinió personal sobre el tema que ha buscat. Pretén que valoris o reflexionis sobre tot el que hem anat contestant. Aquesta resposta serà subjectiva.
4.- Cerca un exemple de cacera de tresors.
http://www.aula21.net/orientacion/oriwebquest/index.htm
http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reciclaje.html
WEBQUEST:
1.- Qui és el creador i què va aportar?
El model de Webquest va ser desenvolupat per Bernie Dodge en 1995 que ho va definir com una activitat orientada a la investigació on tota o gairebé tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos de la Web.
2.- Defineix què és una webquest.
Una WebQuest es construït al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer una mica amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciats de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola. Aquest model permet que l'alumne elabori el seu propi coneixement al mateix temps que porta a terme l'activitat. L'alumne navega per la web amb una tasca en ment. L'objectiu és que empri el seu temps de la forma més eficaç, usant i transformant la informació i no buscant-la.
3.- Quins elements té un webquest?
Introducció: Estableix el marc i aporta alguna informació antecedent.
Tasca: El resultat final de l'activitat que els alumnes van a portar a terme.
Processos: Descripció dels passos a seguir per a portar a terme les tasca. Inclou els recursos i el andamiaje (scaffolding).
Recursos: Selecció d'enllaços als llocs d'interès per a trobar la informació rellevant. Aquest element forma part de l'apartat del procés.
Avaluació: Explicació de com serà avaluada la realització de la tasca.
Conclusió: Recorda el que s'ha après i anima a continuar amb l'aprenentatge.
4.- Cerca un exemple de webquest.
http://batiburrillo.net/webquest/webquest03/php
LA GRAN PREGUNTA.
Trobeu 3 diferències i 3 semblances de les caceres del tresor i els webquest!
DIFERÈNCIES:
- Les caceres es poden fer tan individualment i en grup i les webquest en grup.
- El webquest te ja un criteri de avaluació i les caceres és molt més directe i es molt mes complet.
- La estructura.
SEMBLANCES:
- Finalitats educatives.
- Les dues utilitzen el recurs web a partir d’internet.
- Les dues tenen una estructura molt clara. Son diferents però amb estructures bàsiques.
DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2007
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
EL JCLIC
Autor del JClic? Francesc Busquets, creador de l’entorn. És diferent crear el JClic a crear una activitat. Tots els mestres o alumnes poden crear activitats de JClic. Els JClics passen algun control de qualitat, però no molts. Tenen alguns errors. Qualsevol pot fer una activitat JClic i no compartir-ho.
Quantes activitats de JClic n’hi ha? Moltes. Idiomes? Molts.
JClic és un treball lliure.
Només executem, però no el guardem en cap lloc. Tenim moltes àrees curriculars ( llengües, matemàtiques, socials, música, educació física, tecnologia, plàstica,...)
Passos per poder veure activitats amb el JClic:
1) obrir la pàgina http://clic.xtec.cat/ca/index.htm
2) Anem a JClic
3) Descarreguem la instal·lació
4) Anem a Activitats
5) Ho instal·lem a l’ordinador
Clic.xtec.cat: web: dona suport al programa clic. Aquí trobem activitats o projectes.
JAVA: llenguatge que el que té d’interessant és que podem fer programes que s’executin al navegador. És un llenguatge de programació. Per fer anar el JClic necessitem el Java i un navegador. (java.com/es i applet per engegar-ho).
¿Com creem activitats de JClic?
1) ens hem d’instal·lar: el JClic autor o el JClic per si volem tenir les activitats descarregades i podem estar al JClic sense connectar-nos a internet.
2) Permís d’execució: quan executem per primera vegada un applet en primer moment ens engega el Java i ens demana permís per executar.
3) Autoritzem al xtec a descarregar programes al nostre ordinador.
domingo, 25 de noviembre de 2007
DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE DEL 2007
ELS PROGRAMARIS I LES LLICÈNCIES D’ÚS
Programari lliure: es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats:
1) la llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
2) La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3) La llibertat de distribuir-lo a tercers. Aquest punt és molt important a l’educació perquè si un mestre fa treballar el PowerPoint fa que l’alumne s’hagi de gastar diners en el programa. En canvi si ens diu de treballar al gimp ens el podem descarregar de manera gratuïta. El mestre es sent millor perquè l’alumne no es gasta diners i no pirateja.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la comunitat.
Els progamaris lliures ho mantenen els voluntaris. Si aquesta feina està bé coordinada funcionarà perfectament.
IPHONE: telèfon que té Apple. Apple rep l’informació per via Iphone.
Cavalls de Troia: “infiltrar-se en”. Programa que tu tens dins i que fa coses que tu no saps que està fent.
Codi font: és el codi que escriuen els informàtics, mai es podrà modificar. Per modificar el programa hem de tenir accés al codi font. El codi font descriu pàgines.
Tenim accés al codi lliure en un programa lliure.
Els ordinadors Apple (Mac os) no van amb windows.
Una empresa que té un programador pot agafar el gimp i fer una modificació de codi font. Pot quedar incorporat al programa oficial.
Softtónic: pàgina de descàrrega de programes.
No tot el que és propietari és de pagament ni tot el que és lliure és gratuït.
En alguns països el windows i el word s’han regalat.
Programes privatius o convencionals: no son lliures.
Alguns no es paguen perquè son demos o perquè tenen un funcionament de 60 o 90 dies o perquè el autor no vol cobrar res.
Puc fer un programa lliure però decidir que el codi font me’l quedo.
SOURCEFORGE.NET: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l’actualitat.
Aquest programa el vam utilitzar per baixar el Audacity.
Aquest programa ens permet descarregar-nos els programes lliures que fan els programadors.
Si mirem l’Audacity veiem que tenim accés al codi font. Si vols configurar l’Audacity ens hem de baixar el codi font.
Quan trobem a una web una imatge que està publicada i no hi ha accés amb password, la podem copiar i utilitzar en els nostres treballs??? (típica pregunta trampa).
Si que podem, però legalment si no hi ha password. La llei diu que tot el que fem les persones té una autoria i això ho protegeix la llei.
Diferències entre copyleft i copyright: el copyright és un ampli ventall de drets. Una de les maneres de normalititzar el copyright seria via creative commons. Tant el copyleft com el copyright son maneres diferents de llicenciar una obra.
Què és el Creative commons? Ofereix un ventall de llicències que abarquen des del restrictiu “tots els drets reservats” fins el domini públic. Creative commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
ELS PROGRAMARIS I LES LLICÈNCIES D’ÚS
Programari lliure: es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats:
1) la llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
2) La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
3) La llibertat de distribuir-lo a tercers. Aquest punt és molt important a l’educació perquè si un mestre fa treballar el PowerPoint fa que l’alumne s’hagi de gastar diners en el programa. En canvi si ens diu de treballar al gimp ens el podem descarregar de manera gratuïta. El mestre es sent millor perquè l’alumne no es gasta diners i no pirateja.
4) La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la comunitat.
Els progamaris lliures ho mantenen els voluntaris. Si aquesta feina està bé coordinada funcionarà perfectament.
IPHONE: telèfon que té Apple. Apple rep l’informació per via Iphone.
Cavalls de Troia: “infiltrar-se en”. Programa que tu tens dins i que fa coses que tu no saps que està fent.
Codi font: és el codi que escriuen els informàtics, mai es podrà modificar. Per modificar el programa hem de tenir accés al codi font. El codi font descriu pàgines.
Tenim accés al codi lliure en un programa lliure.
Els ordinadors Apple (Mac os) no van amb windows.
Una empresa que té un programador pot agafar el gimp i fer una modificació de codi font. Pot quedar incorporat al programa oficial.
Softtónic: pàgina de descàrrega de programes.
No tot el que és propietari és de pagament ni tot el que és lliure és gratuït.
En alguns països el windows i el word s’han regalat.
Programes privatius o convencionals: no son lliures.
Alguns no es paguen perquè son demos o perquè tenen un funcionament de 60 o 90 dies o perquè el autor no vol cobrar res.
Puc fer un programa lliure però decidir que el codi font me’l quedo.
SOURCEFORGE.NET: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l’actualitat.
Aquest programa el vam utilitzar per baixar el Audacity.
Aquest programa ens permet descarregar-nos els programes lliures que fan els programadors.
Si mirem l’Audacity veiem que tenim accés al codi font. Si vols configurar l’Audacity ens hem de baixar el codi font.
Quan trobem a una web una imatge que està publicada i no hi ha accés amb password, la podem copiar i utilitzar en els nostres treballs??? (típica pregunta trampa).
Si que podem, però legalment si no hi ha password. La llei diu que tot el que fem les persones té una autoria i això ho protegeix la llei.
Diferències entre copyleft i copyright: el copyright és un ampli ventall de drets. Una de les maneres de normalititzar el copyright seria via creative commons. Tant el copyleft com el copyright son maneres diferents de llicenciar una obra.
Què és el Creative commons? Ofereix un ventall de llicències que abarquen des del restrictiu “tots els drets reservats” fins el domini públic. Creative commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
DIMARTS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2007
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT
Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.
Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps
Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.
En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.
POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE
És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.
POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE
El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.
POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ
En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS
Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).
POWERPOINT DELS MOCS!
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).
POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM
Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).
INTERACTUAR I MOTIVAR
Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)