DIMARTS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2007

SEGONA SESIÓ DE POWERPOINT

Ús tradicional: aquell que va associat a classes expositives. El PowerPoint dona suport a aquestes classes.
Un PowerPoint en un discurs permet mostrar allò de que parles.

Coses dolentes del PowerPoint:
- massa informació
- l’aprenentatge requereix el seu temps

Els PowerPoints no sempre s’han d’utilitzar a classe. El PowerPoint es guarda en format ppt.

En aquesta classe el Jordi ens va posar molts exemples de powerpoints.

POWERPOINT, REUNIÓ DE PARES EL PRIMER DIA DE CLASSE

És una funció formal. El professor explica els papers dels pares com a primers educadors. Els pares han de tenir eines. L’important són les eines. Explica com han d’utilitzar-les i orientar-los.
A on anem? Parla dels temes funamentals de l’educació. Ens ensenya uns dels pilars “aprendre a aprendre”, un altre pilar “aprendre a fer”, els pilars s’han de construir d’abaix a d’alt. “Aprendre a conviure”.
Perquè? Per poder conviure en companyia.

POWERPOINT DE MALTRACTAMENT DE GÈNERE

El exemple d’aquest vídeo a classe seria per introduir el tema. Per animar als nens a tenir un debat. Transmet emocions.
Elements de llenguatge visual al vídeo: transició.
Aquesta transició ens porta a desplaçar-se cap amunt. Ha de ser un treball coordinat.

POWERPOINT DE OBRES I VIDA DE GAUDÍ

En aquest powerpoint trobem un accés aleatori i té molt poc text, el professor l’explica. Aniria relacionat amb el segon paràgraf de l’apartat de “Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint” on explica que l’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit. La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables. Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.

POWERPOINT DE MÚSICA DE CANÇONS INFANTILS

Seguint aquest mateix model, i suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostre alumnes a tall d’audició. (Aquest paràgraf el trobem a la pàgina 5 i és el tercer).

POWERPOINT DELS MOCS!

La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les
respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe. En aquests cas
les possibilitats d’interactivitat del propi programa acompanyen a la interacció amb el grup classe. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf sis).

POWERPOINT SOBRE EL TIBIDABO I L’AQUARIUM

Aquest powerpoint té interacció i d’aquesta manera captem l’atenció dels alumnes.
Si en una diapositiva col·loquem un llorigó6, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple un esquema amb algun terme equivocat. (Aquesta explicació la trobem a la pàgina 5, paràgraf set).

INTERACTUAR I MOTIVAR

Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. En aquest punt seria el professor el qui construiria aquesta seqüència a fi d’iniciar una classe per treballar, per exemple: l’anorèxia i la bulímia en una sessió de tutoria. També podria el professor encarregar a alumnes de secundària cercar les imatges, els sons i crear el PowerPoint els propis alumnes. En el primer cas l’aprenentatge també es produiria en el moment de la creació. (Aquesta explicació sobre la motivació la trobem a la pàgina 5, paràgraf vuit).